L'FC Andorra torna a respirar (0-2)

Si la frase tan pastada que el futbol és un estat d’ànim se li pot atribuir a algú, ara per ara és a l’FC Andorra. Alliberat, endreçat, però sense frac ni pirotècnia, va encertar l’equip tricolor a entendre, i Ferran Costa en la seva primera aparició com a tècnic, el que requereix la situació actual i la categoria. Una versió més vertical, amb més folre i directa de l’Andorra va sortir victoriosa del Nuevo Pepico Amat i va superar l’Eldenc (0-2) amb els gols vitamínics de Lobete i Karrikaburu. Els capricis del futbol permetien al conjunt tricolor sumar el segon triomf consecutiu en dos partits sense Eder Sarabia, un sis de sis que deixa, a falta de la resolució de la jornada, l’equip tricolor fora del pou amb 35 punts.

Qüestió d’estil, de necessitat o de declaració d’intencions, el primer onze allistat per Costa va prescindir de la sortida neta i elegant de pilota de Marsà, que portava 12 partits consecutius –tot aquest 2024 fins ara– i que esdevenia peça intocable. Menys xerrameca a la bola, un inici més directe i llum verd per, en cas de necessitat, donar una pilotada orientada. Sense gaire temps per introduir una nova filosofia ni per ser tan intervencionista com s’espera que ho sigui en un futur, Costa va apostar per automatismes de confiança i per estar més atent que mai a les segones accions. Va semblar a Elda que el nou FC Andorra tindria menys tirada per la pilota i menys protagonisme en la possessió. No va arrufar el nas l’equip tricolor, deixant el govern al conjunt d’Estévez a l’inci i intentant exhibir ullal a camp obert. Després que Chapela provés Ratti en dos xuts escadussers, va començar a encaixar-se l’Andorra, amb centrades laterals, jugades d’estratègia, menys romanços i més ofici. Així va arribar el bingo. Lobete va recollir una passada llarga d’Iván Gil per esmorteir la pilota, deixar a terra Marc Mateu amb dos retalls i enviar una fuetada imparable (35’). Es va obrir el partit després del gol i, en un tram final escumós abans de la treva, Guille Vallejo, el porter de l’Eldenc, va treure una mà miraculosa quan el mateix Lobete assaboria el 0 a 2 i Nico Ratti va rescabalar-se d’una errada en la sortida refredant un xut verinós de Chapela.

La versió més pràctica i sòlida de l’FC Andorra es va mantenir a la represa. Es movia còmode en aquest context l’equip tricolor i Karrikaburu, després de tenir el segon a un pam, va resoldre un penal validat pel VAR per una plantofada de Carlos Hernández al davanter navarrès (0-2). Tot i no poder defensar-se amb pilota i tenir menys possessions que de costum, l’equip tricolor no es va notar estrany amb aquest paisatge, el de protegir-se amb l’Eldenc bufant, inclinant el camp i posant els focus sobre Ratti. Suficient per cridar victòria.