Un ex MVP que ara fa de tot

Els que coneixen José Manuel, Chechu, Bermudo diuen que és un sevillà inusual, i ell no defuig ni de bon tros aquesta descripció i admet entre riures que “la meva gràcia se la va quedar un dels meus germans”. Tímid, seriós (almenys per fora) i discret, no li agraden gaire els focus, tot i haver estat uns quants anys jugador professional de bàsquet, seguir-hi vinculat després de retirar-se i portar gairebé mitja vida al MoraBanc Andorra en diferents etapes i rols, l’últim i actual com a delegat del primer equip des de fa més d’una dècada fent una mica de chico para todo. L’exjugador va ser nomenat en el seu dia MVP històric del club a la gala de celebració del cinquantè aniversari de l’entitat el 2021.

Nascut fa 55 anys a la capital andalusa, l’interès pel bàsquet no li va arribar fins tard, amb 15 anys. És bètic, però tampoc tenia gaire fal·lera pel futbol i un dia al barri un entrenador va demanar-li si volia jugar a l’esport de la cistella i així va començar la seva aventura que l’ha acabat deixant a Andorra definitivament. La primera etapa com a tricolor va ser al 1989 i va acabar sent aquell gloriós equip que va aconseguir el primer ascens a l’ACB de l’entitat el 1992. Però aquella estrena a l’elit no va ser del tot bona i després de ser titular als tres primers partits va desaparèixer del parquet i va passar a jugar només algunes estonetes. “Va ser una experiència agredolça i he donat voltes sobre quin va ser el motiu”, admet, i afegeix que “tampoc hi he trobat explicació, però tampoc n’he parlat amb els responsables d’allò”. En tot cas, es mostra content perquè “al final he tingut una bona carrera a LEB Or i en categories inferiors”. La vida i el bàsquet el van dur a voltar per mig Espanya i al final del curs 1999-2000, quan va retirar-se (almenys per primer cop), va tornar al país. I és que aquí, a l’etapa de jugador, havia conegut la parella, i després de viure un any junts a Salamanca (la primera temporada després de deixar Andorra) van casar-se. De fet, Bermudo va ser internacional en diversos Jocs dels Petits Estats.

El cuquet del bàsquet sempre hi ha estat i a la temporada següent va decidir tornar al parquet, compaginant-ho amb la feina, amb el MoraBanc, en aquella etapa en què l’entitat havia caigut a les catacumbes del bàsquet català amb l’equip a Copa Catalunya, en un context molt diferent de la professionalitat en què “anàvem a divertir-nos”. Però aquell equip va anar pujant fins a la LEB Plata i Bermudo, ja amb 40 anys, es va retirar, ara ja sí definitivament, arribant fins i tot “a desconnectar totalment del bàsquet”.

Però el MoraBanc sempre truca a la porta i en el cas del Chechu va tornar a fer-ho per ser delegat, la posició que encara ocupa. Va arribar-li la proposta per part de David Eudal i no va dubtar a acceptar-la perquè “era un món que coneixia, hi havia també la necessitat perquè m’havia quedat sense feina”. El treball ha canviat força en els últims anys i aquella típica imatge de la carpeta amb les llicències ha quedat enrere perquè ja està tot informatitzat. Però aquesta segueix sent encara la seva principal ocupació, tot l’aspecte burocràtic. Ell és l’encarregat de menjar-se les cues del servei d’Immigració per fer els papers de qualsevol jugador que arribi al MoraBanc, gestiona també les necessitats de l’equip als hotels d’Espanya o d’Europa o les relacions amb altres clubs per entrenar. I tot això, sense perdre detall de res als partits.