L'Albacete deixa l'Andorra gairebé sentenciat (0-1)

En una jornada que havia de servir per portar llum a una inacabable foscor, l’FC Andorra va deixar anar per l’aigüera l’oportunitat de reenganxar-se a una permanència que, a cinc punts a falta de 12 per disputar, sembla ja un indesxifrable jeroglífic. Les derrotes d’Amorebieta, Alcorcón i Vila-real B obrien la porta de bat a bat a tornar a creure, a la renaixença d’un equip maltractat pels resultats i per una dinàmica d’espant, més enllà de qualsevol entrenador. Però l’Andorra va caure en el parany habitual: la falta de punta, d’ullal, les errades terminals i, arbitralment, aquella torrada que cau sempre pel cantó de la mantega. Juanma, de cap i al minut 85, va silenciar l’Estadi Nacional i aboca els tricolors al precipici (0-1).

A l’abric del seu grup de confiança, Costa va exposar un Andorra sòlid en la sortida. Allistat l’equip habitual de les darreres jornades, l’equip tricolor va buscar l’Albacete carregant per la dreta amb Lobete i Petxa, amb Karrikaburu d’àncora i el fil d’Iván Gil caigut a l’esquerra. Amb molta pilota i poca petjada al conjunt tricolor li va portar el seu temps peritar la situació i descobrir on eren els espais. Tot i la troballa, les ocasions van ser comptades i amb massa poc verí. Un xut de Sergio Molina que va marxar a la dreta de Vaclík, una rematada mossegada de Karrikaburu i una diagonal de Lobete que no va trobar diana després d’una errada de Julio Alonso en zona d’influència. La necessitat i la poca voluntat de prendre riscos traduïa el partit en un duel incòmode, amb aquella textura de xiclet difícil de mastegar i de pair. Jandro s’havia de multiplicar per aclarir l’espinada tricolor i per trobar Molina i Bover, i Iván Gil es mostrava desenfocat. A la tornada de vestidors es va tornar tot més contemplatiu i van apujar les revolucions. Les urgències ofegaven i, més enllà de passades funcionarials, s’havien d’evitar les males entregues cada cop que l’equip tricolor intentava arriscar. Karrikaburu segueix d’esquena al gol i va enviar a les mans de Vaclík un xut massa centrat i, abans de la roda de canvis, Manu Fuster va fer tremolar el Nacional amb una acció per l’esquerra que va refredar Ratti miraculosament. Costa va apostar per les dues puntes als darrers 20 minuts, amb Scheidler i Karrika, mentre que Almpanis i Martí Vilà van protagonitzar l’únic somriure amb les seves reaparicions.

El joc era discontinu, però el control era tricolor i, malgrat buscar més resolució amb Scheidler, el cop va arribar pel costat manxec, de les botes de Manu Fuster, intermitent però decisiu. El 10 de l’Alba va posar la pilota al cap de Juanma perquè el davanter andalús signés la gairebé sentència de l’Andorra.

DESTACATS

JANDRO

Multiplicat

A banda de portar el dictat del migcamp, va haver de netejar la zona i cobrir més terreny de l’habitual.

RATTI

Sostenidor

Va mantenir en vida l’equip tricolor amb dues bones intervencions, una clau a xut de Manu Fuster.

LOBETE

Actiu

Va carregar, sobretot a la primera part, amb bona part de les intencions ofensives de l’equip per banda dreta.