ESQUÍ DE FONS
Irineu Esteve no descarta passar pel quiròfan
Irineu Esteve millora de les molèsties a la lumbar amb un tractament conservador, però no defuig la intervenció.
Irineu Esteve es troba en la recta final de la recuperació dels problemes lumbars que li han fet la guitza aquesta temporada. Amb un tractament conservador –infiltracions de corticoides– el fondista espera estar gairebé al 100 % “en un mes i mig”, però en el cas de no experimentar la millora desitjada “no descartem la intervenció”, va reconèixer. En el marc del balanç de final de curs de la secció de fons, Esteve va lamentar que després d’una temporada en què “tenia millors sensacions que mai” la lesió a l’esquena no va permetre “reflectir-ho amb resultats” i per al pròxim any, va afegir, “tinc objectius marcats que són ambiciosos i que demostrarien, si els puc complir, que estem a un bon nivell”. Uns reptes que, sense definir-los, assenyalen directament a la seva competició fetitxe: el Tour d’Ski.
“Vaig començar amb millors sensacions que mai, però no vaig poder reflectir-ho amb resultats”
La primera temporada d’Esteve amb l’equip noruec –Team Aker– ha estat marcada per la dolença a les lumbars. La directora de fons, Laura Orgué, va analitzar que “la fórmula era que tenia suport tècnic per part de l’equip amb dos skimen. Aquest any ha estat marcat per la lesió, però l’equip ha estat una bona experiència i és una fórmula que pot funcionar”. Amb tot, Orgué va apuntar que “tot augurava una bona temporada per a l’Irineu. Va continuar amb aquesta línia, amb bona performance i una 18a posició a Gallivare als 10 quilòmetres estil patinador. Tot pintava bé, però a partir d’aquí les molèsties no li van permetre fer gaire més”. Esteve va reaparèixer a final de temporada “sense les condicions que tots voldríem després de dos mesos pràcticament parat”, va comentar Orgué, i va signar a Falun un 43è i un 40è lloc, “uns resultats molt dignes, tot i no ser als que estem acostumats, però venint d’on veníem va ser positiu per acabar la temporada, recuperar-se i entrenar-se per a la temporada següent”, va cloure Orgué. Per part seva, Carola Vila també ha tingut una temporada per oblidar. La fondista, que va haver d’aturar l’activitat al gener, va explicar que “necessitava fer un descans a nivell físic i mental perquè em notava saturada i el cos m’ho demanava, i ara tinc ganes de començar la pretemporada i retrobar-me amb les bones sensacions”.
“[Gina del Rio] Ha fet una temporada immillorable, de 10, i estem molt satisfets de la seva dedicació”
“Tot augurava una bona temporada per a l’Irineu però les molèsties anaven a més”
L’ANY DE GINA DEL RIO
Però si hi ha hagut un nom que ha marcat el recent curs a la secció de fons ha estat, sens dubte, el de Gina del Rio. En el darrer any com a júnior, l’andorrana es va penjar tres medalles al Mundial de Planica –or a l’esprint, plata als 10 quilòmetres individuals en clàssic i el bronze als 20– i va guanyar la FESA Cup, l’antiga OPA. Uns resultats magnífics que van arrodonir “una temporada immillorable, de 10, i estem molt satisfets de la seva dedicació”, va indicar l’entrenador, Xabier del Val, que va afegir que “la clau va ser el bon inici de temporada al desembre, amb confiança per fer front a la part més important de l’any”. Del Rio té molt clar que “aquesta temporada ha sigut la millor de la meva vida, amb uns resultats que no m’hauria imaginat mai. Estic molt contenta de com hem treballat tot l’equip i del progrés tant físic com tècnic”. A més, l’andorrana, de 20 anys, es va mostrar “molt satisfeta” de les tres medalles aconseguides al Mundial júnior de Planica (Eslovènia) i va afirmar que “ara ho recordo amb molta estima i com un moment molt especial”. El curs vinent Del Rio ja no serà júnior i competirà en la categoria sub 23 i sènior.
“Necessitava fer una aturada a nivell físic i mental i tinc ganes de començar de nou”
“Ha estat la millor temporada de la meva vida, amb uns resultats que mai hauria imaginat”