L'esclat de Jean Montero marca el retorn a l'ACB

El MoraBanc Andorra ha facturat amb bona nota la temporada del retorn a la Lliga Endesa. Tot i alguns vaivens, lesions i la dificultat per agafar velocitat de creuer després de la darrera aturada per les finestres FIBA, l’equip tricolor ha tancat el curs amb una meritòria 11a posició que li permet, fins i tot, somiar de lligar alguna plaça europea. Un curs que serà recordat, ben segur, per aquell on va jugar al MoraBanc un extraterrestre anomenat Jean Montero que, en poc més de set mesos, ha presentat la candidatura per ser un dels millors jugadors de la història recent del club. Escollit dins del segon millor cinc inicial de la Lliga Endesa, una mitjana de 20 crèdits de valoració, 15,7 punts, dues recuperacions, tres vegades escollit com a jugador de la jornada, MVP del mes d’abril i premi de millor jugador jove de l’any han estat les prestacions de matrícula d’honor cum laude de Montero que han ajudat amb escreix en la consolidació del projecte del MoraBanc Andorra.

Pero el tècnic, Natxo Lezkano, ha tingut altres actors principals que han posat els fonaments d’una temporada relativament tranquil·la. En aquest apartat destaca Jerrick Harding amb una mitjana de 15,5 punts, 2,1 rebots, 1,3 assistències i 11,3 de valoració, amb un paper bàsic en molts partits durant la temporada i el desig del club de poder ampliar el seu contracte. Els altres dos pals de paller durant la temporada els trobem al joc interior. Un és Tyson Pérez, cedit per Unicaja Màlaga, i que tot i les lesions que ha patit durant el curs ha deixat moments brillants i una mitjana de 10,9 punts, 6,5 rebots i 14,3 de valoració. Tot i la seva forçada intermitència, l’ala-pivot tanca amb un bon pòsit el seu periple amb el MoraBanc. Encara amb protagonisme a la pintura, la campanya de Marin Maric ha servit per confirmar el seu potencial. La direcció esportiva va confiar cegament en el pivot croat, que no va signar un curs esplendorós a la LEB Or, tenint la certesa que a l’elit podria oferir una millor versió. Maric ha registrat una mitjana per partit d’11,9 punts, 5,8 rebots i 14,6 de valoració, uns guarismes notables i que faran que Francesc Solana i la cúpula de l’entitat proposin al jugador una ampliació del contracte que expira aquest estiu.

Si atenem els fitxatges, ha estat un any amb diferents arestes i aportacions. Markel Starks va veure tallat el vincle al desembre amb una mitjana de 9 punts i 2,7 assistències, un rendiment acceptable, però per sota de les expectatives d’un jugador procedent del Darussafaka i que aterrava amb cert cartell. Les lesions també han minvat la capacitat i l’aportació d’Stan Okoye, un jugador efervescent que sempre que ha actuat en plenes condicions ha deixat palès que és un aler que pot marcar les diferències en la rotació de Lezkano. El jugador de Carolina del Nord ha signat 8,3 punts, 0,9 assistències i 2,7 rebots de mitjana per partit. Adam Somogyi ha fet una temporada amb detalls interessants i 3,5 punts i 1,5 assistències amb poc més de nou minuts de mitjana per partit. El jove base hongarès ha viscut l’estrena a la Lliga ACB i té un ampli marge de millora, sent un jugador en el qual es tenen dipositades moltes esperances.

Dels temporers, Andrew Goudelock va deixar 11,8 punts i 0,8 assistències de mitjana en els sis primers partits en què va participar, mentre que Alexander Madsen ha tingut un pas més aviat discret amb 2,1 punts i 2,9 rebots. Pel que fa a la resta de la plantilla, Juan Rubio finalitza contracte i no continuarà després d’un paper testimonial durant el curs, Tobias Borg s’ha erigit com el que és, un triplista magnífic, Felipe dos Anjos ha completat un any de revàlida amb 6,5 punts i 5 rebots de mitjana i la gairebé obligació de fer un pas endavant, i Mihajlo Andric ha acabat en línia ascendent. Finalment, Rafa Luz i Nacho Llovet han aportat lluita i experiència a dins i fora de la pista.