PERSONES HUMANES

El triomf de la resiliència

Christian García, central de la UE Santa Coloma, ha sabut purgar pecats, redimir-se i tornar a somriure amb un títol de lliga, un possible doblet i un retorn a la selecció més que merescuts.

Christian García celebra el títol amb un petó a la copa de campió de la Lliga Multisegur.

Christian García celebra el títol amb un petó a la copa de campió de la Lliga Multisegur.UE Santa Coloma

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Arriba a la cita amb el Diari amb, encara, el somriure dibuixat, ja que fa poc més d’una setmana ha estat campió de lliga. “Una sensació de bojos”, deixa anar ja com a benvinguda. Christian García, de 25 anys, central internacional de la UE Santa Coloma, és un paio íntegre, sincer, directe i que se sent afortunat per haver pogut trencar, definitivament, uns grillons que el tenien immers en un pou anímic i personal, i que sembla haver deixat enrere. I ho ha fet de la manera més dolça, formant part de l’equip que ha aixecat el títol de la Lliga Multisegur i que aspira al doblet, retornant a la selecció i, a més, a punt d’estrenar paternitat. En poc menys d’un any ha sabut donar la volta a la seva vida com un mitjó i això l’omple d’orgull.

“L’any passat va ser fotut, eh”, introdueix el Christian. “Entre la malaltia del pare, que em va afectar moltíssim, problemes amb la parella, un cercle d’amistats que no era el que més em convenia, un afer extraesportiu que em va esquitxar i, entre d’altres coses, em va deixar fora de la selecció, doncs tot aquest cúmul de coses em va superar.” El central va entrar en un carreró sense sortida l’estiu passat que el va portar a plantejar-se deixar el futbol: “El cap no anava bé i ara sembla que parlar de salut mental està més acceptat i, en part, és el que em va passar a mi. La meva autoestima estava per terra, perquè el meu nivell no era el de sempre, havia baixat i no sabia si tornaria a la selecció. Necessitava tocar de peus a terra.” A poc a poc, després de tocar fons, el Christian va anar revifant amb el suport del filòsof David Murias. “Vaig tenir molt clar que havia d’envoltar-me de gent positiva, de deixar de preocupar-me si he de dir no, i de rebutjar per sempre més l’entorn tòxic que encara arrossegava, del que t’absorbeix i no aporta res.” En el camí per espolsar-se els fantasmes i a punt d’iniciar la pretemporada amb la UE Santa Coloma, l’internacional li va assegurar al seu pare que “aquest any tornaré amb la selecció i guanyaré la lliga amb la UE”. Ho ha complert i, per això, aquest curs ha resultat tan especial per a ell i ha celebrat el títol amb llàgrimes. “Crec que m’ho mereixia”, afegeix. Un títol de lliga que, des de fora, ha pogut semblar un passeig per a l’equip colomenc, que dirigeix Ramon Maria Calderé, ja que només ha perdut un partit. “Res més lluny de la realitat”, puntualitza el Christian. “Ningú hi comptava amb la UE. L’any passat sense anar a Europa, que mai havia guanyat la lliga, i és clar que ens ha costat guanyar el títol. Només s’ha de veure que contra els equips de la part baixa ens ha costat molt contra tots”, exposa el jugador escaldenc. I de no classificar-se per a una competició continental, la UE Santa Coloma té a la mà aconseguir un doblet, sempre que guanyi la Copa Constitució aquest diumenge contra el Pas de la Casa: “Guanyar la lliga ha estat fotut, amb partits molt durs, i hem tractat la Copa amb la mateixa intensitat. Hem tingut una plantilla molt compensada i s’ha encertat en els fitxatges.” El caramel de la prèvia de la Champions encara el veu lluny tenint en compte que li falta un títol per disputar encara. “A Europa s’ha d’anar a gaudir, però ja que ho fas que sigui per alguna cosa i per passar alguna eliminatòria”, comenta. Tot plegat esdevé la conseqüència d’haver superat pors, dubtes i de tornar a sentir-se fort. “Em sento molt més madur i conscient de les coses”, assegura el central internacional, que destaca que “de tot això es pot treure una bona lliçó”.

LA SELECCIÓ, EL GRAN AL·LICIENT

Christian García posa per sobre de tot poder jugar “al meu club, la UE Santa Coloma”, i l’orgull de poder representar Andorra. “He treballat per això des de ben petit. Per mi és un somni poder defensar el meu país per tot Europa.”
tracking