Els cinc pecats capitals de l'FC Andorra

Un descens mai acostuma a ser casualitat i, normalment, és el cúmul d’un bon grapat d’errades que aboquen a la pèrdua de la categoria. No és una excepció en el cas de l’FC Andorra, que va signar la redempció i la fi del periple a la Segona Divisió diumenge amb una derrota al Carlos Tartiere d’Oviedo. Quan la dinàmica de l’equip tricolor no convidava gens a l’optimisme i les pors començaven a inundar les oficines del club, el mateix Jaume Nogués –director general i esportiu– va voler carregar-se a les espatlles totes les fletxes de la responsabilitat. En certa manera, l’arquitecte de la plantilla té part en la quota, però hi ha hagut altres casuístiques. Són els cinc pecats capitals de l’FC Andorra.

El primer i el segon poden anar de la mà, amb una fallida planificació esportiva i el baix rendiment d’alguns futbolistes. La filosofia de portar cedits i de trobar jugadors joves perquè esclatin a l’Estadi Nacional, enguany, ha fet figa i noms com Migue Leal, Samper, Álvaro Martín, Pablo Moreno, Álex Calvo, Iker Benito, Pombo o Karrikaburu han deixat –alguns més que d’altres– sensacions decebedores. Fins i tot, cedits com Arroyo o Shabani van marxar ja al desembre. De les cares noves, només Lobete –un altre jugador a préstec– ha mantingut un nivell notable durant la temporada i això acaba per ser terminal. La falta de contundència a les àrees també ha matat l’FC Andorra i la feblesa defensiva i la poca pólvora en atac –aquesta mancança no és nova– mariden en els pecats tercer i quart. L’equip tricolor ha encaixat 53 gols en 41 partits, el tercer que més dianes rep, uns números incontestables i que esdevenen un forat massa gran per sortir viu de la Segona Divisió. Si a la poca contundència en defensa s’hi afegeix un atac desenfocat, el fracàs és irremeiable. L’Andorra només ha marcat 32 gols, menys d’un per partit, sent el segon equip que veu menys porteria. Per corregir la mancança es va portar Jon Karrikaburu al gener, davanter de campanetes i que va arribar a bombo i platerets, però que només ha aportat tres gols, un menys que el davanter que, teòricament, havia de substituir l’encert passat de Bakis. A l’hora de la veritat, Aurélien Scheidler s’ha quedat amb quatre gols, quatre fogonades i un full de serveis molt per sota de l’esperat.

Finalment, el cinquè pecat no deixa de ser una incògnita que mai es podrà resoldre. La direcció esportiva va estirar la confiança en Sarabia fins a trobar-se en un carreró sense sortida i després de l’enèsima derrota, al camp del Cartagena, el basc va ser destituït amb l’Andorra cuer a quatre punts de la salvació. Amb 10 jornades al davant va arribar Ferran Costa que, després de l’efecte efervescent de tota estrena, només ha pogut signar 8 punts de 21 possibles, uns números del tot insuficients per a un staff tècnic que havia heretat un dèficit de punts difícil d’aixecar.

CINC PECATS

1.PLANIFICACIÓ FALLIDA DE LA PLANTILLA

Una plantilla massa tendra per a l’elit i amb molts jugadors cedits. Una moneda a l’aire que, enguany, ha sortit creu.

2. BAIX RENDIMENT D’ALGUNS FUTBOLISTES

Molts jugadors, bona part dels fitxatges, venien per aportar molt i s’han quedat a mig camí o han descarrilat.

3. UNA FEBLESA DEFENSIVA INCORREGIBLE

Un equip que encaixa 53 gols en 41 partits té detectat un forat massa gran per salvar el coll a la 2a Divisió.

4. LA FALTA DE GOL, ASPECTE DETERMINANT

La poca contundència a l’àrea rival penalitza. Només 32 dianes i amb un migcampista, Iván Gil, de pitxitxi.

5. EL MOMENT DE PRESCINDIR D’EDER SARABIA

La caiguda lliure que portava l’equip demanava, potser, haver fet el relleu d’entrenador amb més marge de temps.