FUTBOL
L'Inter frega la proesa en 18 minuts màgics a Atenes (4-3)
L’equip escaldenc gairebé aixeca un 4 a 0 en contra i en només 18 minuts fa tremolar tot un AEK Atenes
La carrossa de l’AEK Atenes la va convertir en carbassa l’Inter Escaldes en 18 minuts mal comptats que, amb molta cosmètica i un arravatament d’orgull, va ser capaç de fer tremolar l’equip grec. El viratge del partit i la tremolor de cames d’un AEK que portava molts minuts llepant-se els dits i pensant en la lluna amb un 4 a 0 parcial, només s’explica a partir del moment que un experimentat central com Domagoj Vida va fer en pròpia porta el que semblava el gol de l’honor dels escaldencs (65’). L’accident, lluny de fer despertar de la becaineta els homes de Matias Almeyda, va esperonar l’Inter, que van saber trobar on estava l’esquerda. Tot anava a favor de vent i Adri Muñoz –grandiós partit malgrat encaixar quatre gols– va aturar un penal a Levi García que podia haver establert el 5 a 1. Preludi, al minut següent, d’un altre penal aquest cop favorable a l’Inter que Sascha Andreu no va desaprofitar (4-2). Amb 15 minuts per endavant i amb els aficionats de l’AEK Arena fregant-se els ulls, es va treure Viti Martínez una fuetada des de la riba per col·locar un 4 a 3 (83’) tan sorprenent com màgic. Amb la sensació que el conjunt hel·lè tard o d’hora seria capaç de demanar l’hora, l’àrbitre del partit, el belga Lothar d’Hondt, va decretar un final que l’AEK va celebrar amb una esbufegada bestial i que l’Inter va recollir com un avís a navegants de cara a la tornada a l’Estadi Nacional.
Abans de la bogeria i que l’Inter encengués l’interruptor i comencés a restar, es va viure una hora de partit diametralment oposada. L’AEK, amb les revolucions al màxim i una pressió incansable, havia esmicolat els escaldencs amb tres gols en mitja hora. Ljubičić va embocar l’1 a 0 a centrada de Levi García (5’), el mateix futbolista de Trinidad i Tobago va fer el segon resolent una ràpida acció a camp obert (20’), Gaćinović va fer el tercer (31’) i, a la represa, Moukoudi, de cap, va signar el 4 a 0 (53’). El paisatge va donar un gir copernicà i l’Inter va marxar sent més irreductible que mai.