Històric diploma olímpic

El pas dels dies atorgarà, ben segur, la veritable vàlua del que ahir va ser capaç d’aconseguir Mònica Doria a l’Estadi Nàutic de Vaires-sur-Marne, a París. La palista es va convertir en la primera esportista andorrana a classificar-se per a una final olímpica, a assolir un diploma i, de retruc, a signar la millor classificació de la història d’un atleta del país en uns Jocs Olímpics. Ho va fer en la disciplina de canoa, amb una sisena posició final, amb una flaire irrefutable de resultat magnífic, excel·lent i de premi gros, però Doria va tenir a tocar la que hauria estat una proesa, la medalla olímpica.

“Estic orgullosa, però em queda la sensació rara d’haver pogut estar en la lluita per les medalles”
Mònica Doria, Palista
 

“Ha demostrat que la medalla era una possibilitat que estava a prop i ens ha fet somiar”
Toni Cadena, Director tècnic de la federació

Després d’accedir a la final i reptar les 12 millors del món, gràcies a una sensacional mànega, neta i sense penalitzacions (106.53), i fer el tercer millor temps a les semifinals, Doria es va veure massa condicionada a la final per un inici erràtic on va tocar les dues primeres portes i, als quatre segons de penalització, es van afegir dos més per un altre toc a la porta 7. L’andorrana va registrar un crono de 113.58, mentre que les medalles se les van repartir la gran favorita, l’australiana Jessica Fox, or amb 101.06, l’alemanya Elena Lilik, plata amb 103.54, i la nord-americana Evy Leibfarth, bronze amb 109.95. La mateixa Doria va reconèixer tenir sensacions contraposades i va explicar que “estic molt contenta i orgullosa per haver-me classificat per a la final a la posició que he fet i com ho he fet, però em queda la sensació rara que podia haver estat en la lluita per les medalles”. En aquest sentit, va afegir que “em fa mal no haver pogut fer la baixada que sabíem que érem capaços de fer”, que les errades a les primeres portes la van condicionar, però que “estic molt satisfeta de com he gestionat la resta de mànega i m’he tornat a posar a lloc. Reconec que el sisè lloc no és el resultat que volia. Queda molt camí encara, però els esportistes som impacients per naturalesa i si veig que he tingut l’oportunitat a la mà la volia agafar ara. Amb el temps ho veuré amb més perspectiva, però sentia que podia marxar de París amb una medalla”. Per part seva, el director tècnic, Toni Cadena, va comentar que “ha complert l’objectiu que ens havíem marcat i, a sobre, ens ha fet somiar. Ha demostrat que la medalla era un somni que estava molt a prop i ara, ben segur, de cara a Los Angeles 2028 ja haurem de canviar d’objectius”.

La palista afrontarà a partir de demà la darrera disciplina i a partir de les 15.30 hores competirà a la contrarellotge de caiac-cros per determinar l’ordre de sortida de les eliminatòries.