“Cal anar amb un perfil baix, treballant dia a dia”

Lautaro de León (23 anys, Montevideo, Uruguai) és un dels 12 fitxatges de l’equip tricolor per a la temporada de la reconquesta, que comença aquest diumenge a Lezama (18.00h) davant el Bilbao Athletic. Després de trencar amb el Celta i d’un parell de cessions –Cartagena i Mirandès– que no van tenir el rèdit esperat, el davanter vol començar un nou i profitós camí com a tricolor.

S’han acabat els assajos i comença el més important, el campionat de lliga.

Això ja comença, sí, i cada cop ho veus més a prop i les ganes perquè arribi diumenge creixen. Estic molt il·lusionat amb el projecte i el lloc en què estic, i per mi és quelcom molt important. Crec que necessitava aquesta il·lusió per tornar a rellançar-me i intentar fer una bona temporada i tenir bones sensacions. Andorra és el lloc idoni per començar a fer aquest camí.

S’ho pren com una temporada reivindicativa?

Intento no ficar-me aquesta pressió ni posar-me l’etiqueta de fer certa quantitat de gols, però sí que és veritat que és un any important per a mi. Crec que ha de ser un any un any especial de tornar a trobar-me amb mi mateix, trobar-me amb l’equip, ajudar i aportar en allò que pugui, en treball, en gols, en assistències i en tot allò que pugui.

Parlava de la pressió, la de fer gols, per exemple.

Crec que tots tenim una tendència equivocada, la de pensar que els davanters només són gols. Els davanters, moltes vegades, també són treball, fixar els centrals, i aprofitar espais. Hi haurà partits on, potser, no tindré molta pilota i només en tindré una i l’hauré de ficar. No sempre el davanter ha de fer 15 gols, que, tant de bo fer 15, 30 o els que siguin, però crec que també és important la feina que hi ha al darrere.

Ha estat una pretemporada positiva.

I força exigent a nivell físic i a nivell tàctic, però crec que arribem en les millors condicions. Estem tots supermotivats, anem tots a una, i això és molt important en un grup. Òbviament hi ha hagut molta feina, molt entrenament, però les sensacions són molt bones.

L’objectiu, això no es pot negar, és l’ascens.

Volem que sigui un any especial i no serveix de res treure pit i dir, mira aquí estic jo. Cal anar amb un perfil baix, treballant dia a dia, partit a partit, no ens val res a pensar més enllà. Ha de ser un any bonic, un any que recordem tots, que tant de bo es pugui aconseguir l’objectiu, però és que tots els equips de la categoria tenen el mateix i serà duríssim.

Tots, tampoc. Almenys un grup de sis o set equips, potser.

La Primera RFEF és una categoria molt, molt exigent i cal estar al 100% en tots els partits i després l’any determinarà el que passi. El Bilbao Athletic és un gran rival, el Barça Atlètic també ho és, i el següent, i l’altre. Caldrà estar a l’alçada en tots els partits, en tots els escenaris i fer-ho bé i competir contra tots.

Quins equips veu com a rivals de l’FC Andorra per estar a la part de dalt?

A banda de l’Andorra, evidentment, penso en el Celta B, perquè sempre hi és i els joves del planter celeste agafen ràpid el pols a la lliga o en el Barça Atlètic, que també serà un altre candidat a estar amb els millors. Li dic també la Ponfe, el Nàstic de Tarragona, també la Cultu, i si li he de dir un altre, òbviament em crucificaran, però li deixo caure l’Arenteiro.

M’ha dit sis equips i només un puja directe. Tan fort veu el grup?

No, i segurament em deixo quatre, cinc o sis més que són molt bons també com el mateix Bilbao Athletic o el Reial Unión d’Irun. Hi ha com 10 equips que pensen que han de pujar sí o sí i és una lliga complicada, cal anar partit a partit, rival a rival i context a context. No serveix de res ficar-nos al cap que hem de pujar directes, primer hem de guanyar a Bilbao i aquesta és la realitat. Està bé marcar-se metes i està bé ser ambiciosos, però també tocar de peus a terra.