BTT
Vergier i Höll es coronen en descens a Pal
La caiguda de Loïc Bruni marca el resultat de la final masculina
Els campions del Món de descens Valentina Höll i Loris Vergier, ahir al podi de Fontanals.
Amb Loris Vergier presidint el hot seat com a líder provisional i amb tots els focus posats sobre un dels favorits més clars, el també francès Loïc Bruni, la resolució del Campionat del Món de descens (DHI) va virar a Fontanals. En un dels revolts del traçat, Bruni va relliscar i va caure, ensorrant qualsevol possibilitat de sumar el sisè títol mundial i provocant les llàgrimes de Vergier, compatriota agraït i ja coronat com el millor a Pal-Arinsal. Després de 10 anys -al 2014 va ser campió del món júnior-, Vergier es va vestir amb el mallot de l’arc de Sant Martí amb un registre de 2’38”661 i va superar en 0”148 el també gal Benoit Coulanges, que va ser segon, i el canadenc Finn Iles, tercer marcant + 0”169 respecte al campió.
“És una bogeria. Recordaré aquest dia la resta de la meva vida”
“Volia anar al 110% i m’he passat. He pressionat i són coses que passen”
“No puc ni descriure el que sento i no em puc creure que hagi estat capaç”
Encara assaborint el moment i intentant trobar les paraules adients, Vergier va explicar que “és increïble i recordaré aquest dia la resta de la meva vida. Després d’una temporada no gaire bona m’he trobat amb això que, si no fos per la caiguda de Loïc [Bruni], no s’hagués produït. Soc molt feliç”. Pel que fa a la participació andorrana en la prova, Arnau Graslaub només va poder ser 74è. El jove biker de la federació va caure en un sector de la baixada i va perdre més temps de l’esperat però, malgrat la sensació agredolça, va acabar satisfet per haver competit amb els millors del món. “Ho he intentat, fa una mica de ràbia i volia donar el 110% perquè m’he sentit així i m’he passat. No és culpa de la pressió, simplement que he pressionat i són coses que passen i estic content perquè abans de la final he fet un temps brutal i és el més important”. Graslaub va subratllar que “tot i caure, he fet només un segon més que la qualy, així que dintre meu hi ha molta tranquil·litat i orgull”. En aquest sentit, el ciclista andorrà, de només 20 anys, va recordar que “sé del que soc capaç i que no li he demostrat res a ningú, però és cert que competeixo contra tios que ho porten fent 15 anys i amb pressupostos de milions d’euros. A mi m’és igual, jo amb una bici que rodi ja en tinc prou”. Abans de la resolució de la final masculina, però, a Fontanals es va viure un altre descens absolutament esplèndid i taquicàrdic; el femení.
HEGEMÒNICA HÖLL
Valentina Höll va ser la gran protagonista amb la consecució del seu tercer títol mundial consecutiu, en un frec a frec molt ajustat amb Myriam Nicole. L’austríaca i la francesa es van anar intercanviant els millors registres en els diferents punts intermedis, però en el darrer i definitiu, va ser Höll qui es va imposar per retenir el títol. La biker austríaca va completar la baixada en 3’00’’212 i Nicole es va quedar a només 520 centèsimes, mentre que la britànica Tahnee Seagrave, tercera, va completar el podi a 1’’212. “És una bogeria. No puc ni descriure el que sento i encara no em puc creure que hagi estat capaç de guanyar aquí a Andorra”, va explicar la guanyadora, Valentina Höll. “No tinc paraules. He intentat no pensar gens en què podrien fer les altres o si ho han fet bé o no. No tenia ni idea quan he començat, qui anava primera i tenia molt clar que seria una cursa ajustada”. Finalment Höll va reconèixer que “avui encara aniré de festa per celebrar-ho, però el cap de setmana que ve ja hi ha Copa del Món i espero recuperar-me bé”.