FUTBOL
L’Andorra, un empat i gràcies
Un massa gris FC Andorra escura un punt amb gust dolç contra la Ponferradina en un partit molt incòmode
L’equip lleonès va ser superior als tricolors en molts trams del partit a l’Estadi Nacional.
Els capricis del futbol van mostrar dissabte a la Reial Societat contra el Madrid que es pot perdre un partit encara que hagis estavellat tres pilotes a la fusta. Misteris de la beneïda bogeria d’aquest esport, la Ponferradina a l’Estadi Nacional va oferir a la primera part una versió corregida i augmentada del malastruc txuri urdin i, tot i fer quatre pals en els 45 minuts inicials i desmuntar el full de ruta de l’FC Andorra en la sortida, va enfilar el camí dels vestidors per a la treva amb un resultat en contra. Un 1 a 0 favorable als tricolors i producte d’una fuetada d’Álvaro Martín, possiblement, en el moment més inopinat de l’enfrontament i que va deixar la sensació en l’ambient que, en un camí tan llarg, ja li va bé a l’Andorra tenir més vides que un gat.
El grup de Ferran Costa, que va allistar junts per primer cop d’entrada Lautaro, Nieto i Luismi, es va ofegar amb la proposta inicial de la Ponfe, amb més pilota, personalitat i intencions i que va tenir tres osques immillorables per haver desmuntat la bastida tricolor abans del descans. Tres pilotes que van anar al pal, dues d’Esquerdo –molt bon partit de l’exfutbolista del València– i una de Brais recollint d’esperó, una rosca del mateix Esquerdo que havia escopit el ferro. Enmig del toll que tenia format l’Andorra, i quan el públic del Nacional començava a piular i a negar amb el cap, va desembussar el context Álvaro Peña, amb un cop de sabata esplèndid (29’). El gol contra el Barça Atlètic gairebé replicat per alleujament d’un Andorra que encara hauria d’empassar saliva després d’una pèrdua de Sergio Molina i xut d’Álex Costa que va xiular al pal i un recull de Carrique que va tenir el mateix destí, el pal.
El davanter de l’FC Andorra Manu Nieto lluita per una pilota amb Ger Nóvoa, de la Ponferradina.
La tornada de vestidors va exposar un nou partit, més anivellat, però destapat amb un servei de falta de Yeray i el gol de cap de Kevin Sibille (52’) que deixava les taules en la que era ja l’onzena rematada de la Ponferradina (1-1). Que tingués pòsit de justícia l’empat no implicava que l’FC Andorra no hagués de reformular-se. Ho va aprofitar Costa per, enmig de la despressurització física del conjunt lleonès, cridar a capítol Álvaro Martín per intentar fer-ho saltar tot pels aires amb el seu joc entre línies. El madrileny va encendre l’interruptor i va saber virar la cara de l’equip, juntament amb l’oxigen de Ndiaye. Tres accions i 15’ minuts de mèrit no van arribar per evitar que no acabés tot com el cop de cap d’Almpanis, sense afilar, però amb un punt per agrair.
DESTACATS
ÁLVARO PEÑA
GOLÀS
Va desembussar la situació amb un tros de gol tan necessari com inesperat.
ÁLVARO MARTÍN
LLUM
Encarregat d’encendre l’interruptor, de les seves botes van néixer les esperances.
NDIAYE
OXIGEN
Només va participar-hi 12 minuts per una lesió, però l’Andorra va agrair la seva rauxa