“Jugar al camp de la FAF l’any que ve és una opció”

Amb quatre jornades de lliga facturades a Primera RFEF, l’FC Andorra ha obtingut un rèdit de set punts de 12, un botí correcte, però que no ha de servir per extreure cap conclusió precipitada. El primer mes de competició ha obert la porta al director general i esportiu de l’entitat tricolor, Jaume Nogués, a fer un primer diagnòstic de la situació.

Hi ha arguments per fer un primer balanç amb quatre partits?

Crec que estem en un moment per definir què volem ser i ara és el que estem començant a fer. Estem començant a conèixer la categoria, una Primera RFEF que és molt complexa. Està bé ser un equip camaleònic, però a poc a poc ens hem d’anar definint cap a una banda, que és molt intel·ligent per la nostra part, i saber evolucionar.

Però no em diu si està content amb l’inici de lliga.

El set del 12 està bé, crec que és un inici correcte. No és un inici excepcional, ni és un mal inici, crec que està bé i més d’un equip que ve de dalt. Si analitzes la categoria, inclús a Segona Divisió, a tots els equips que han baixat els està costant i, ara mateix, nosaltres som el que millor ha començat de tots.

Una temporada en què tornaran a ser el rival a batre.

A casa és una competició diferent i a fora, una altra, i la categoria es divideix perquè hi ha camps petits on de vegades les gespes no estan bé del tot o d’altres on estan molt bé. Hem de saber la categoria en què estem, ho hem d’entendre i ho hem d’acceptar perquè el dol ja ha passat i ja sabem que en aquestes categories no perdonen res. Els equips tenen nivell, els rivals tenen talent i ens hem de posar la granota de treball que, sobretot a fora de casa, ja ho estem fent.

Ara parlava del dol del descens.

Fins que no afrontes el primer partit de lliga, potser no t’adones que, efectivament, has perdut la categoria. A Lezama vam veure que sí, que era veritat, i és un cop de realitat. Treballes en la plantilla durant l’estiu, però vius el dia a dia, els entrenaments i veus que tot segueix igual i que, afortunadament, podem mantenir tot el que teníem a Segona Divisió. Però comença la competició i t’adones que és una nova categoria i que és una putada, evidentment, però també li dic una cosa...

Vostè dirà.

Que tornar al futbol d’elit passa per aquests camps i com li he assegurat, passa per saber gestionar mentalment la temporada i ser conscients de qui som, on som i com aconseguir-ho.

I de tenir pólvora a dalt.

No crec que ens falti gol. Ara hem d’encaixar les peces i que tot es comenci a greixar. Tenim una bona plantilla per a la categoria, jugadors de nivell per estar-hi i un bon staff per fer treballar. Tenim davanters molt bons, tant Manu [Nieto], Lautaro, Luismi, inclús Berto, perquè és un noi que treballa molt i molt bé.

L’FC Andorra està obligat a tornar a Segona Divisió?

Bon intent amb una pregunta trampa, però no crec que sigui una obligació com a tal. Evidentment que el propòsit del club és tornar al futbol professional i consolidar-nos-hi, i tots sabem que hem d’intentar tornar a pujar, però anem pas a pas.

El projecte trontollaria si no s’aconsegueix?

El tema recurrent de sempre, de la gent que sembla que vulgui fer mal. Van passant els anys i es van desmuntant totes aquestes teories. Al principi era que marxaríem, que només veníem aquí per ves a saber què i que després sortiríem ràpid i ja afrontem la sisena temporada. És un projecte estable i si l’equip, pel que fos i esperem que no, ha d’estar dos anys seguits a Primera RFEF, seguirem treballant.

Desmunti, doncs, la teoria que l’FC Andorra mai no acabarà per construir el seu camp.

Li asseguro que aquesta és la nostra lluita, el nostre treball diari, i amb silenci. Potser són coses que s’haurien de comunicar millor, però perquè un projecte s’acabi sostenint és imprescindible tenir casa pròpia. És un tema que és complex i el club ha de tenir un estadi, que és el que estem lluitant i no hem deixat de treballar-ho.

Un estadi a la Borda Mateu.

A l’estiu el tema ha estat aturat, per l’afer del Nacional, el nou conveni i poder seguir entrenant al Comunal, però ara ens hi hem tornat a ficar de ple per seguir amb les negociacions. La nostra intenció és intentar avançar en el projecte, no en tenim cap altra, sempre ho hem dit i a nosaltres ens agradaria tenir el nostre estadi.

Sí, però el tema avança molt a poc a poc.

Les coses s’han de fer bé i estudiant-les molt. No pots construir per construir i tot s’ha de fer amb un rigor econòmic, perquè més enllà dels resultats esportius, tot plegat ha de tenir una viabilitat econòmica i no ens podem permetre que el club no s’aguanti per culpa de l’estadi.

Així, l’any que ve l’Andorra jugarà al camp nou de la FAF.

És una de les possibilitats que hi ha, lògicament. L’estadi de la FAF s’està construint, estan avançant i és una opció, és clar, seria mentir si no ho reconegués. Per jugar a futbol professional al país, a Primera RFEF, tampoc hi ha més estadis disponibles.

Potser Gerard Piqué hauria de treure el cap més sovint per Andorra.

Sí, segurament, la seva presència és per a tothom una font d’energia, tant per als jugadors com per a la gent. Li asseguro que ell està molt, molt implicat en el projecte, però m’agradaria veure’l més i cada dia si pogués.

Contacte amb ell en té a diari.

És una persona que aporta molt, té molt coneixement i tenir-lo a prop sempre ajuda. Sé el que colla, tot el que opina i no només ell, sinó a tots els que estan implicats en el club, tant l’Higini [Cierco] com el Xesco [Destrée]. De debò, jo no noto que Gerard no hi sigui perquè el noto a prop, però també s’ha d’entendre que ell té una vida complexa i ha preferit estar en un segon pla per donar importància i protagonisme al president, Ferran Vilaseca, o a Higini i Xesco.

I què en pensa Piqué de l’inici de temporada?

Des del seu punt de vista colla, és clar. Sempre ho veu tot molt clar, sap que el repte és difícil i li preocupava el començament de lliga. Ell creu que l’inici està sent bo i hem parlat que ara hem de fer més coses com a equip. És un paio tranquil i tot es parla en conjunt.

Li pregunto per tancar el cercle. Piqué sí que pensarà que és una obligació pujar.

Són números i potser no tenen importància, però hem fet el millor inici de temporada dels últims quatre anys, si agafem els quatre partits que hem jugat, el set de 12. Ja veurem on estem quan en portem cinc o quan en portem 10, però pel descens crec que hi ha més il·lusió, que no obligació, de veure’ns a dalt perquè tot plegat ajuda i potser això abans no era tan important.