Un MoraBanc dèbil cau contra l’UCAM (71-83)

No va ser, ni de bon tros, l’elecció [novament] estranya de la tripleta arbitral a l’hora d’assenyalar els contactes –Kuric va ser castigat amb una falta antiesportiva i una tècnica, mentre que les accions de l’UCAM s’apropaven a la barra liure– el principal motiu de la derrota del MoraBanc. La gota malaia dels arbitratges –que existeix– no ha de servir de bàlsam en un partit on els tricolors van patir en la direcció i en atac i el grup de Sito Alonso, amb la mancança detectada i la debilitat manifesta d’un MoraBanc sense bases, va olorar la sang i no va tenir gaire pietat (71-83). Tot plegat pot fer més mal si l’encarregat d’aplicar sal a la ferida és Dylan Ennis, en combustió amb 25 punts i la rotació de Lezkano era tan manifestament curta, amb Ganal barallant-se contra molins de vent, Lammers lesionat al segon quart, Dos Anjos en un fos a negre i Harding havent-se d’arremangar per anotar –va signar 20 punts– i que la màniga arribés més enllà del braç,

Van començar a fer mal Rodions Kurucs i Birgander de sortida i l’UCAM va precintar-se en defensa per incomodar el MoraBanc ja a les primeres batzegades. La situació, amb Ganal d’inici i amb Radicevic acabat d’aterrar i amb pocs mecanismes interioritzats –va fer 10 punts i va sumar minuts de molt mèrit–, demanava el dictat de Harding per aportar serenor i punts en l’intercanvi de cops que es va exhibir gairebé fins a l’entretemps. Sito Alonso va aprendre la lliçó del curs passat i ja va començar a guanyar el partit incomodant la poca matèria gris de què disposava l’equip tricolor, sense Luz ni Evans. El MoraBanc va començar a acumular pèrdues –quatre al primer acte i 18 en total– i només el far de Harding i la rauxa de Kuric van maquillar la poca continuïtat en el joc per arribar a l’entretemps amb les opcions intactes (31-35). La tornada de vestidors va significar el punt d’inflexió terminal per als tricolors. Lammers, amb molèsties a la mà, ja no va aparèixer per la pista –bons detalls de Llovet per corregir l’infortuni– i amb Martín Caballero i els dos actors secundaris començant el concert de despropòsits. Ennis va castigar amb 10 punts a la tercera mànega, Sant-Roos també volia tenir veu, i l’allau va començar a ser imparable (55-63). Amb les opcions cada cop més llunyanes i amb la llengua fora, el MoraBanc va llençar la tovallola quan es va veure a -10 (61-71). Ennis va tornar amb tres triples, l’equip de Lezkano ja tenia la mirada perduda i semblava demanar una treva quan l’UCAM va posar el cadenat al partit amb un parcial de 2 a 11, verinós i sense remei.