Una vida sobre dues rodes

Parlar de Xary Rodríguez és fer-ho de moltes coses, però sobretot de ciclisme. Perquè les dues rodes i els pedals ho han estat gairebé tot a la seva vida, tant en l’àmbit esportiu, ja que va ser ciclista professional i uns anys després, al país, va fer ressorgir Andona, primer com a club i ara també en el vessant competitiu, com personalment, perquè va casar-se amb l’exciclista professional i actual director de l’equip Bahrain Victorious, Xavier Florencio, que va ser qui va fer que Rodríguez vingués a viure al Principat ja fa onze anys. Ara, des d’Andona intenta crear referents perquè les noies s’animin a practicar el ciclisme, una cosa que ella va trobar a faltar, tant durant l’època de competició com en la de gestió esportiva.

Nascuda a Chiclana (Cadis), la seva estrena al ciclisme va arribar “perquè buscava més rendiment” després d’haver provat altres esports com el bàsquet o el triatló ja a Granada, on va estudiar INEF. I gairebé d’un dia a l’altre va travessar Espanya de punta a punta per anar a la terra ciclista per excel·lència al país veí, el País Basc, on li van donar la primera oportunitat. A partir d’aquí, centenars de curses i moments, en què Rodríguez destaca “la primera oportunitat al País Basc, on em van ensenyar tot el que és la filosofia i la cultura d’aquest esport”, o en l’àmbit més purament esportiu, “quan vaig guanyar la Copa d’Espanya o la primera vegada que vaig representar un país”. Però arriba un moment que decideix deixar el ciclisme professional després d’onze anys. Professional per dedicació i esforç, ni de bon tros per condicions econòmiques, perquè ni l’esport femení en general, ni el ciclisme en particular, tenien la mateixa repercussió, consideració i ingressos que ara. De fet, Rodríguez recorda que “com que era un esport minoritari, t’havies de buscar la vida, i la passió en alguns moments s’acaba i notava que m’havia buidat”.

I arriba el trasllat a Andorra, i tot i no tenir previst seguir vinculada al ciclisme sí que va estar-ho, primer, amb un projecte amb el comú de Sant Julià per fer una bicicletada i, després, ja a AnyósPark el 2015 en un projecte per ajudar noies a iniciar-se en el ciclisme amb la intenció “de fer una mica el que m’hauria anat bé a mi en el seu moment, sobretot en l’àmbit social”. I aquest va ser el germen d’Andona, el club ciclista que presideix i que va néixer “per seguir amb la mateixa dinàmica, però una mica més estructurada”, i amb un objectiu “pedagògic pels conceptes que jo tenia interioritzats des dels 20 anys”. I és que els primers anys van ser una mica “per ensenyar a la gent a anar en bici”, abans de prendre la decisió d’obrir un nou vessant a Andona, el de la competició. Una nova etapa que va arrencar per la porta gran amb una doble victòria a la Copa Catalana, tant per equips, com amb Anna Albalat en categoria elit. I això que tot va sorgir gairebé de manera improvisada quan el 2023 va preguntar a algú si algú volia competir, i algunes sòcies que feien algunes proves cicloturistes van animar-s’hi. Una trajectòria que fa sentir Rodríguez “molt orgullosa de la feina que hem fet per darrere i com les noies l’han dut a la carretera”.

I què li demana al futur? Poder seguir inspirant noves generacions, com a les cinc júniors que hi ha a l’equip, o les moltes nenes que “ens coneixen i ens demanen mallots o que els signem, perquè a mi m’hauria encantat tenir un referent femení per seguir, i ara elles estan inspirant el futur”.