Mala imatge del MoraBanc amb una nova derrota (93-101)

Ni la urgència classificatòria, ni la necessitat d’una reacció van ser motius suficients per evitar que el MoraBanc Andorra es tornés a autosabotejar i acabés fent aigües, per cinquena vegada consecutiva, al Poliesportiu. En un nou enfrontament en què la defensa va ser més un concepte que una realitat, l’equip tricolor va exhibir les costures a l’hora de protegir l’anella i el Río Breogán, amb 16 triples, va castigar sense pietat un MoraBanc que, almenys, va aconseguir aplicar cosmètica a la desfeta en el darrer quart (93-101).

La posada en escena ja va deixar molts dubtes, amb el Breogán inspirat des del perímetre -cinc triples- i de l’intercanvi de cops entre Chougkaz i Hilliard va sortir amb millor dictat l’escorta de l’equip gallec que va signar 14 punts i tres bingos ja abans de la primera aturada (23-26). Obligat a recargolar la defensa i no donar facilitats en tirs alliberats al Breogán, l’equip tricolor va destapar el segon parcial encaixant una ràfega de cinc punts i que permetia al grup de Casimiro abraçar, en aquell instant, la seva màxima diferència (23-31). Tot i una aletejada inicial de Harding, el camí seguia sent minat i encara es va inclinar més. A un Hilliard en combustió -va anar a vestidors amb 21 punts- i amb Eric Vila veient el cercle com una piscina -tres triples de tres intents- se li van afegir una defensa de vidre i les facilitats en el tir que no va desagrair el Breogán per anar a la treva amb un ja preocupant -12 (43-55) i amb els primers xiulets al Poliesportiu al joc de l’equip i al tècnic, Natxo Lezkano.

A la represa, el MoraBanc es va fer l’harakiri. No només l’equip de Lugo va seguir colpejant i passejant un encert espaterrant des del perímetre, sinó que va sortir amb un parcial de 3 a 15 que col·locava un ja feridor (46-70) amb gairebé mig partit per endavant. En aquest context es va moure a la perfecció el Breogán i amb una por i tremolor de cames que no es podia amagar l’equip tricolor era, fins i tot, incapaç de treure aigüa (50-75). Només li quedava l’orgull i llepar-se les ferides al MoraBanc que va destapar el quart definitiu amb un parcial de 6 a 0 que permetia als més il·lusos somiar amb una heroïcitat. L’equip tricolor, amb Harding i Kuric, es va agafar al miracle, i qui sap com i demostrant que l’atac i el talent no són el problema, perquè no ho són, el conjunt de Lezkano va treure el cap fins a posar-se a -6 (89-95) a falta de 2’12” pel final. El tècnic ho va deixar anar: “El màxim culpable soc jo”, però el que sembla clar és que les alarmes estan enceses.