“El podi va estar a prop i queda un gust agredolç”

Irineu Esteve assaboreix aquests dies el seu magnífic resultat al darrer Tour de Ski, un cinquè lloc a la pujada a Alpe Cermis i la cirereta del pastís, la 20a posició a la classificació general. Uns registres històrics per a l’esquí de fons andorrà i que han exposat el creixement orgànic del fondista en una competició que, per a les properes edicions, li demanarà, segur, un pas endavant més.

El resultat al Tour de Ski és un dels millors regals de Reis, no?

Sí que és veritat que va anar bé, sí i tant! Però bé, al final el podi el vam tenir molt a prop i somiàvem ja amb ell i no va poder ser. Després, a la general del Tour pensàvem a fer un top-15 i estem contents de com ho hem salvat, però encara que quedi un fil de com hauria pogut acabar, estic molt satisfet de com ha anat.

Sembla que li pesi més no fer podi o el top-15 que l’assaborir un resultat com el que va fer.

No, no és això. Sí que queda un gust un pèl agredolç però s’ha de valorar que a la pujada a Alpe Cermis vaig quedar a set segons del quart i 10 o 15 del tercer. Però, clar, són set segons en pujada, que és més difícil retallar que en un estadi amb cursa normal si tens bons esquís. Per tant, té més mèrit perquè és molt més dur.

Entenc que ara ja toca fer un podi i marcar el desitjat top-15.

Sí, de fet, sempre somio amb això, cada any. El que passa és que se’ns acaba escapant sempre per una mica i, d’acord que és el meu millor resultat al Tour, però també és cert que aquest any era més difícil.

Clar, aquest any hi havia els noruecs.

Exacte, la 22a posició i el sisè lloc els vaig fer en època de pandèmia i els noruecs no hi van anar. Això fa que el que hem fet al darrer Tour em provoqui encara més satisfacció. Després cal tenir en compte que al Tour s’han canviat els paràmetres.

M’ho podria recordar?

Ara, per exemple, si guanyes un esprint, tens un minut de bonificació i tots els que fan top 30 ja tenen una bonificació de temps aquest any, que fa dos o tres anys enrere no n’hi havia. Això fa que estiguem més contents perquè ho hem fet quan, per les nostres característiques, se’ns donava pitjor.

Ara, toca descans i pensar en la propera Copa del Món.

Sí, ara són tres dies de descans total i farem la Copa del Món de Les Rousses, a Prémanon (França), el cap de setmana del 18 i 19 de gener. Després el 27 i el 28 hauríem de fer la prova d’Engadin a Suïssa, però han passat els mapes i sembla que és una cursa molt, molt plana i aquests dies farem una reunió per decidir si hi anem o no.

Tens alguna Copa del Món marcada en el calendari de manera especial?

Justament la de Les Rousses, que per a mi és una cita força important perquè és la Copa del Món que tenim més a prop de casa. A més és una pista bastant divertida i que m’agrada molt. Ara estem provant coses noves d’entrenament -de cara al Mundial de Trondheim- i no et sabria dir si tenim possibilitats de fer un resultat excel·lent o no a Prémanon perquè alguns aspectes són una mica diferents, no els he fet mai, i no sé en quin punt arribarem.

Mentalment i físicament com hi arribes ara?

A l’inici de temporada esperàvem trobar-nos una mica millor del que ens estem trobant en totes aquestes curses. Sí que sempre estem allà, però justament el moment de fer un canvi de ritme o la part final, que sempre és la que m’anava millor abans, ara sembla que em costi una mica. Vull dir, esperàvem anar un pèl millor, però sí que és veritat que, de moment, les sensacions són bones i el cos reacciona bé. Els dies de descans ens faran descartar coses per saber què no acaba de funcionar.