L'FC Andorra perda casa i Costa carrega contra els jugadors

Amb l’enfrontament contra el Bilbao Athletic com un veritable plebiscit per a Ferran Costa, la realitat i unes sensacions descoratjadores deixen l’FC Andorra en una cruïlla i el tècnic en un carreró sense sortida. Un equip amb poca esma i maldestre a les àrees va ensenyar totes les costures possibles davant el filial biscaí, que ho va agrair amb un 0 a 2 desesperant que descavalca el conjunt tricolor, ja 10è i a 4 punts del play-off d’ascens.

Amb el seu cap penjant d’un fil i qui sap si buscant sacsejar definitivament l’orgull del vestidor, Costa va descarregar tota la seva decepció en la valoració postpartit: “Fins que no comencem a competir com a homes i deixem de fer-ho com a nens, serà difícil que ens apropem als objectius que tenim”. El que podria semblar un tret al peu va ser un crit desesperant del tècnic veient que l’FC Andorra no va ser capaç ni de marcar de penal davant l’avantpenúltim. I és ben cert que l’equip tricolor va tenir osques i situacions com per haver-se avançat en el marcador. Un misto de Lautaro davant del porter, una acció personal de Cerdà que va estavellar la pilota al pal i un caramel que entre Martí Vilà i l’ungla de Nieto van presentar a Álvaro Martín i que el mitjapunta, amb tot a favor, va llençar per l’aigüera, van ser intencions suficients perquè l’Andorra, encara que sense brillantor, hagués arribat a la treva amb el govern. Però la posada en escena de l’equip tricolor a la represa va desesperar el públic i el mateix Costa. “Nosaltres tenim uns objectius i no rendim a l’altura d’aquests. És una cantarella que ja cansa”. Un altre crit desesperat a l’aire de l’encara entrenador de l’Andorra, qui sap si aletejant abans de ser sacrificat. El Bilbao Athletic, després d’un pal i una ocasió immillorable, va fer el 0 a 1 aprofitant la passivitat de mitja defensa tricolor i amb la signatura d’Ibon Sánchez, que va donar l’assistència del rèquiem (0-2) al minut 89 quan Adrián va encendre el Nacional. Sense atendre ja a la pissarra i amb sis futbolistes de tall ofensiu al camp, ni els innocents intents de Lautaro i Almpanis ni un penal que Santos va refredar a Nieto al 92’ va aplicar un mínim de cosmètica al que ja sembla inevitable.