Patint encara es gaudeix més (86-84)

Per fi. El MoraBanc va tornar a guanyar després de set partits sense fer-ho, i de no conèixer la victòria des del 14 de desembre. A més, va ser a casa, on no ho aconseguia des del 26 d’octubre i havia perdut els sis últims duels que havia disputat. I ahir no només va guanyar, sinó que va fer-ho per la porta gran derrotant un València Basket que arribava colíder al Principat, i que va acabar claudicant per 86-84. Però, a més, la d’ahir pot ser una d’aquelles victòries que marquen un punt d’inflexió, perquè els de Joan Plaza van exhibir-se a la primera meitat i van arribar a guanyar per 27 punts, però a la segona van patir de valent i van veure com els valencians es posaven davant en el marcador. Però, coses de la vida, si a València una cistella final de Montero va fer perdre el MoraBanc, ahir la història va ser al revés i un triple espectacular del seu antagonista, Jerrick Harding, va donar un triomf vital als tricolors. I és que pocs minuts abans d’arrencar, el matx va agafar un caire encara més crític, perquè si el partit no era ja prou important, la victòria del Coviran Granada davant del Bàsquet Girona per 78-74 al torn de la tarda feia que el MoraBanc comencés el seu duel en posicions de descens a Primera FEB (antiga LEB Or). I no només això, sinó que si hagués perdut hauria tancat la jornada a les posicions que cremen, quedant-se a un triomf de la salvació.

I fos per això o pel que fos, la realitat és que els tricolors van arrencar el partit com poques vegades ho havien fet. Perquè més enllà de la declaració d’intencions inicial amb el 12-0 que va obrir el partit, es va veure un MoraBanc nou. Intens com mai i sòlid en defensa, alegre en atac, i amb un caràcter com poques vegades, amb els jugadors anant per terra sempre que fes falta per lluitar l’última pilota com si perdre avui fos definitiu, i disputant cada rebot com si fos el darrer. I això el Pavelló Toni Martí ho entén i ho gaudeix, i per això quan l’equip li dona, com va ser el cas d’ahir, la parròquia tricolor va tornar-li mostrant-se endollada com mai i convertint-se en una petita caldera. També va tocar fer de caldera en els moments en què els àrbitres van agafar més protagonisme del que tocaria, i quan el València va situar-se al davant per primer cop en tot el partit a falta de dos minuts. Però amb tot el que havia fet el MoraBanc ahir (hi ha moltes coses encara per millorar, com la precipitació en certs moments o algunes desconnexions), no podia perdre aquest partit. I no ho va fer i segueix arrapat a la vida.