Qui paga les factures del VPC?

“El VPC ni accepta ni acceptarà diners de l’FC Andorra.” Així de contundent es mostrava el president de club, Gerard Giménez, a la notícia que publicàvem al Diari l’11 de juny passat en què s’explicava que l’equip de futbol havia de gratificar el rugbi si volia seguir jugant una temporada més a l’Estadi Nacional. En total, 80.000 euros repartits en deu mensualitats. A final del mateix mes publicàvem que el Govern no tan sols estava al corrent de l’acord econòmic, sinó que l’avalava. Aquesta vegada el president del VPC ni va gosar d’obrir la boca, però tot va quedar envoltat d’una nebulosa de dubtes orquestrada per dues de les parts implicades, amb l’FC Andorra al marge. Nebulosa que es va esvair definitivament, per si quedava algun dubte, diumenge passat, quan Gerard Piqué va esclatar després de l’empat del seu equip, segons ell, pel mal estat de la gespa. La selecció de rugbi havia jugat al Nacional 24 hores abans. El màxim accionista del club va irrompre a la sala de premsa de l’Estadi com el cavall d’Àtila per proclamar / denunciar que “paguem al rugbi perquè vagi a Encamp, paguem la festa a tothom i ja no ho farem més”, entre d’altres perles. Cosa que va ofendre, i molt, el Govern, amb Espot al capdavant dels molt ofesos. Aprofitant el benentès i que la compensació econòmica que el futbol satisfà religiosament al rugbi arriba ja als 48.000 euros, és el moment idoni per situar cadascú al lloc que li pertoca. I de detallar la fórmula que s’ha trobat per maquillar el que hores d’ara ja ningú s’atreveix a qüestionar. El primer que cal destacar és el paper galdós que ha jugat el ministeri d’Esports en tot aquest afer. L’esglaó més alt del podi dels despropòsits l’ocupa el secretari d’Estat Alain Cabanes quan per solucionar el conflicte de qui jugaria al Nacional va deixar anar sense cap rubor que si es pagaven milers d’euros al VPC estaria tot arreglat. Es veu que per a les altes instàncies governamentals la manera de tancar les discrepàncies esportives és beneir les exigències i comminar els afectats a pagar. El segon graó és per a la ministra Mònica Bonell, que va negar dia rere dia que hi hagués un acord tancat, quan coneixia que era així i que tot passava per una compensació econòmica, de la xifra de la qual n’estava puntualment informada. I per acabar de completar el podi arribem al rugbi, aquells que asseguren que ni accepten ni acceptaran mai diners del futbol. Ja se sap que la noblesa és l’estendard de l’esport de l’oval. Sembla que darrerament de noblesa no anem gaire sobrats. Si fins a la temporada passada al VPC es feien pagar les pilotes que queien al riu, ara tocava anar uns passos més enllà. Tants passos com per justificar unes despeses per valor de 80.000 euros. Es va acordar una fórmula a tres bandes que consisteix que l’FC Andorra pagui les factures del VPC fins a arribar a la xifra prevista. Amb pilotes era complicat de justificar, però no hi ha res que no tingui solució i així es va decidir ampliar-ho a la resta del material. Per si encara no n’hi havia prou, que no n’hi havia, es va obrir la possibilitat de pagar rentadores i assecadores o altres andròmines, com així s’ha fet. En aquests moments a Gerard Piqué i els seus socis encara els queden per pagar 32.000 euros més. Molt subtil i elegant no ha estat la maniobra i per això el Govern va intentar convèncer l’equip de futbol que aquest impost revolucionari se li restés de la seva subvenció i s’afegís directament a la del rugbi. Tot d’amagat i camuflat sota la munió d’ajuts anuals a l’esport. L’FC Andorra s’hi va negar perquè temia que la maniobra s’acabés consolidant i fos irreversible cada temporada.

Hem hagut d’esperar que Piqué obris la boca per, al contrari del que passa sempre que ho fa, que puja el pa, fer caure la careta d’uns quants. Així i tot, encara hi haurà qui s’entestarà a negar les evidències i carregar de nou contra el Diari, tal com van fer quan vam publicar que el VPC Andorra només s’avenia a anar a jugar a Encamp si rebia una sucosa compensació econòmica. I si s’esforcen encara poden intentar culpabilitzar-nos de l’ínfima assistència d’espectadors als partits, tant del club com de la selecció. No cal preocupar-se. Més d’hora que tard els responsables del club de rugbi hauran de tornar a donar cabuda al fair play als seus despatxos. Aleshores sí que podrem afirmar, i amb molt de gust, que encara hi ha noblesa a l’esport de l’oval. I potser no caldrà esperar gaire perquè avui Gerard Piqué torna a fer una compareixença pública.