FUTBOL
La gespa natural impossibilita un acord pel Nacional
Les posicions segueixen fermes, però es treballa per desbloquejar la situació
Una imatge aèria de l’Estadi Nacional durant el procés del canvi de gespa.
Dos dies després de la compareixença de Gerard Piqué, el foc encara crema sota les cendres. No sembla tenir l’afer fàcil solució i la polèmica segueix encenent converses, però no han aconseguit moure ni un mil·límetre les posicions de les parts implicades. El trident format per l’FC Andorra, el Govern i el rugbi continua defensant fermament les seves posicions i dibuixant un escenari d’opinions gairebé irreconciliables. El que sembla clar és que, davant la voluntat de poder arribar a aconseguir llum verd, la gespa és el cavall de batalla i l’aspecte que fa que les voluntats es contradiguin. Bàsicament perquè per a l’FC Andorra la superfície natural és condició sine qua non i obligatòria per competir de la Primera RFEF –l’actual categoria en què juga l’equip tricolor– i en cas d’ascens a la Segona Divisió.
Així, és evident que l’entitat presidida per Ferran Vilaseca i el rugbi s’aixequen com dues forces gairebé antagòniques, defensant cadascuna la seva legitimitat sobre un mateix espai: l’Estadi Nacional. Mentrestant, el Govern es manté en una posició complexa, a mig camí entre àrbitre i actor clau per desbloquejar una situació que sembla aturada en un punt de tensió constant. En aquest context, la ministra d’Esports, Mònica Bonell, ha agraït el to més conciliador de Gerard Piqué, així com les seves bones paraules envers el país, però, tot i això, el posicionament de l’executiu segueix sent el d’oferir el nou camp que la FAF està construint a Encamp com a alternativa real i viable. Una oferta que topa frontalment amb la de l’FC Andorra que, tot i la mà estesa, condiciona qualsevol inici de conversa a continuar a l’Estadi Nacional. “No hi ha res impossible, però es fa molt complicat que puguin conviure el rugbi i el futbol pel tipus de joc de cada esport”, apuntava Bonell sobre la cohabitació de l’FC Andorra i el VPC en un hipotètic escenari de l’Estadi Nacional amb gespa natural o híbrida.
Amb el VPC agafant el primer pla en haver de desplaçar-se a Prada de Moles durant els anys de conveni, el president, Gerard Giménez, sempre ha defensat el dret de tornar a partir del juliol a la instal·lació de la Baixada del Molí “perquè el conveni així ho marca” i perquè la cònsol d’Encamp, Laura Mas, ja va notificar al club que no li podria cedir l’espai en exclusivitat, ja que els diferents clubs i esportistes de la parròquia també volen fer-ne ús. A més, el mandatari del VPC considera que a Prada de Moles no poden tenir cobertes les mateixes necessitats que sí que tenien a l’Estadi Nacional, un altre aspecte que deixa ben clar que les postures es troben molt i molt enquistades. Mentrestant, el Govern ja prepara possibles propostes per a les dues parts abans de començar a reprendre les negociacions. Bonell insistirà en la viabilitat de l’alternativa que ofereix el nou camp que la FAF, com a principal opció perquè l’FC Andorra pugui jugar al país: “No s’ha de tancar la porta a poder jugar allà i posaré tota la meva empenta per col·laborar i treballar conjuntament amb la federació.” L’FC Andorra, per part seva, també estudia presentar un projecte per poder demostrar els beneficis de continuar al Nacional i, inclús, compartint l’estadi amb el rugbi tot i la dificultat que, evidentment, això comporta.