Cop d'autoritat del MoraBanc

El MoraBanc Andorra ha girat com un mitjó des de l’arribada de Joan Plaza. Ja no només perquè ara guanyi i abans no ho fes (que al final és el que importa, o del que més ho fa en aquesta història), sinó per tot allò que transmet, especialment una ànima i una energia que abans no demostrava, si no tot el contrari amb alguns moments fins i tot d’apatia generalitzada. És l’única manera, si no, d’entendre com un equip que perdia per 18 punts (46-28) a la primera meitat, va ser capaç de remuntar amb una espectacular segona part per segellar davant del Dreamland Gran Canària la setena victòria de la temporada per 94-106 i marxar a l’aturada amb una victòria de marge sobre les posicions de descens. Perquè si abans aquest equip quedava KO quan rebia un primer cop, ahir va demostrar que sap encaixar, però sobretot que sap refer-se quan no fa les coses bé, un fet que feia temps que no es veia més enllà del partit davant del València de la passada setmana. La temporada és llarga, queda moltíssim encara per remar, i només Déu dirà on acabarà aquest equip en les 14 jornades que resten per acabar el campionat, però l’evidència és que aquest MoraBanc ha canviat, i per a molt bé, i té encara molt recorregut al davant.

Tampoc seria just carregar-li totes les culpes a Natxo Lezkano, però era evident que l’equip necessitava una sacsejada, tal com s’ha demostrat en els tres partits amb Joan Plaza a la banqueta. Perquè ha passat a ser això, un equip, on tots donen la cara per tots a la recerca del bé comú que no és altre que guanyar, i on s’han recuperat soldats per la causa que fa dues setmanes semblaven estar més fora que dins com Okoye, Dos Anjos o Doumbouya. I la part bona de tot plegat és que encara hi ha marge de millora, i força, perquè si la segona part d’ahir va ser tant espectacular, és en part perquè la primera meitat que va fer l’equip va ser tot el contrari, força dolenta. Sense gaire ànima en alguns moments, amb individualisme, sense saber defensar (és bàsic abaixar el cul al darrere quan estàs desencertat en el tir com va passar al primer temps), l’equip va saber canviar a la represa per acabar sumant una victòria d’aquelles que acaben donant permanències a final de temporada. Perquè a més, la jornada va ser gairebé rodona amb les derrotes dels rivals directes com Lleida, Girona i Granada, i això permet que el MoraBanc marxi a l’aturada per la Copa del Rei i les finestres FIBA (els tricolors no competiran de nou fins d’aquí a 20 dies el 2 de març contra el Baskonia) amb una victòria de marge sobre el descens.