La biodiversitat crida la biodiversitat

Un augment del nombre d’espècies en potencia més

La biodiversitat crida la biodiversitatManel Niell

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Fa uns 20 anys, quan les temperatures ja anaven en augment, a l’IEA-Cenma vam començar les primeres prospeccions de bolets. Quan pujàvem als territoris de pi negre (la Rabassa o per sobre del Serrat, per exemple), als mesos d’octubre havíem de portar abrics per protegir-nos del fred. Actualment, a les sortides que es fan a l’octubre, sovint hem acabat amb màniga curta.

Una cosa s’ha pogut constatar. A les nits gebrava, i sota el barret del bolet, que tenia la part de dalt coberta de gel, no era estrany trobar mosquits que s’hi havien refugiat. I el més extraordinari és que aquests mosquits sovint estaven morts, parasitats per una altra espècie de fong. Actualment a final d’octubre o principi de novembre trobem aquests insectes infectats, però en menys quantitat que anteriorment.

Això porta a la següent reflexió i és el poc que es coneixen les interaccions entre els éssers vius: predació, parasitisme, competència, mutualisme i, sobretot, comensalisme, una relació en la qual un dels organismes no en resulta afectat i un altre organisme en resulta beneficiat.

És un fet, com deien a Jurassic Park, que la vida crida la vida. Un augment del nombre d’espècies potencia que hi hagi més espècies. En el nostre exemple, el bolet (un fong) protegeix una espècie d’insecte del fred, que al seu torn es veu afectat per un fong paràsit, que s’estén aprofitant els llocs on l’insecte es refugia. I és que l’activitat d’una espècie genera oportunitats perquè altres espècies puguin desenvolupar-s’hi: excrements d’un herbívor aprofitats per escarabats, productes del metabolisme d’una planta aprofitats per altres microorganismes....

La veritat és que la biodiversitat i les interaccions entre els éssers vius ens és encara molt desconeguda. Acostumats a apreciar només allò que podem veure, ens perdem què té lloc al revers de les fulles, al voltant dels granets de terra... Podem pensar que això ens afecta poc, però seria del tot erroni.

Tornem al cas dels mosquits parasitats per un fong. Abans els mosquits trobaven aixopluc al revers del barret d’un bolet, allí s’infectaven per una altra espècie de fong. Sabem que el canvi climàtic ha trasbalsat aquesta interacció però no com ens afectarà. Potser aquests mosquits que no estan sent eliminats per un fong a l’estiu es convertiran en una molèstia. Sovint el mateix ecosistema posseeix sistemes per neutralitzar aquestes situacions, però davant dels complexos impactes ambientals, dels quals no en sabem els resultats, els sistemes tampó dels ecosistemes poden fallar i es produiran alteracions com la presència de plagues, introducció d’espècies invasores, extinció d’espècies...

*Manel Niell. Investigador del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (Cenma)

tracking