La sortida de Taubira posa en dubte la política antiterrorista d’Hollande

La seva oposició a aquesta mesura va quedar patent a mitjan desembre, un dia abans que el govern la presentés al consell de ministres, i des d’aleshores el seu manteniment en el càrrec havia quedat en dubte. El projecte va ser llançat pel president Hollande després dels atemptats jihadistes que el 13 de novembre passat van matar a París i a la perifèrica Saint Denis 130 persones i en van ferir 350 més, però Taubira no la veia eficaç en la lluita antiterrorista, i així ho havia exposat públicament. “De vegades resistir és quedar-se i de vegades resistir és marxar”, va afirmar la fins ahir ministra al seu compte de Twitter, en la primera reacció a la retirada, amb el lirisme i la força característica de la seva oratòria. Hores després, en una compareixença davant la premsa, va admetre que se’n va per un “desacord polític important” i va advertir que, tot i que “el perill terrorista que amenaça el país és greu”, no se li ha de “concedir cap victòria, ni militar, ni diplomàtica, ni política, ni simbò­lica”. La seva dimissió, que coincideix amb la presentació de la revisió constitucional a la comissió de lleis de l’Assemblea Nacional, va ser acceptada per la necessitat que hi hagi, segons Hollande, una “coherència col·lectiva” en l’acció de l’executiu.

Candidatura presidencialNascuda a la Guaiana el febrer del 1952, Taubira havia destacat abans del seu pas per l’Elisi per la seva candidatura presidencial el 2002 sota el paraigua del Partit Radical d’Esquerra, amb el qual va acaparar el 2,32% dels vots. Del seu mandat des del maig del 2012 es recorda especialment la fèrria defensa de la legalització del matrimoni homosexual, aprovada el 2013, però des de llavors li ha costat imposar les idees a l’executiu, i la seva política penal i judicial ha estat qualificada de laxa per l’oposició. “La seva dimissió és una bona notícia per a França, després d’una acció pública desastrosa. El laxisme inèdit de la política penal, sobretot, ha degradat la situació de seguretat i ha debilitat l’autoritat de l’Estat”, va dir ahir la líder ultradretana Marine Le Pen.

APROPEN LA SEDACIÓ TERMINAL I TANQUEN LA PORTA A L'EUTANÀSIA

França va aprovar ahir una nova llei de final de la vida que permet la sedació profunda per evitar el patiment als malalts terminals, però que prohibeix l’ajuda activa per morir a través de l’eutanàsia o del suïcidi assistit. El text, acordat pel governant Partit Socialista (PS) i per l’oposició conservadora d’Els Republicans (LR), va ser aprovat a mà alçada pels diputats de l’Assemblea Nacional. Acte seguit va passar al Senat, on s’espera que també sigui acollit amb un suport contundent, el mateix que la proposició de llei va rebre en primera lectura en les dues cambres i que hi donen suport el 96% dels francesos, segons un sondeig publicat el mes de març passat. La llei obligarà els metges a aplicar la “sedació profunda i continuada” a un pacient en fase terminal que ho sol·liciti, definit com aquell amb una “afecció greu i incurable”, amb “pronòstic vital compromès a curt termini” i amb un quadre mèdic de “patiment que resisteix als tractaments”. Els facultatius li retiraran, d’aquesta manera, els medicaments que el mantenen viu artificialment, així com la nutrició i la hidratació, mentre que li seguiran administrant analgèsics per evitar que senti dolor fins a la mort. Aquest dret ja existeix als centres mèdics francesos, però a partir d’ara s’aplicarà de manera “general i homogènia” i se li atorgarà al pacient l’última paraula. El doctor haurà de respectar la seva voluntat, redactada prèviament, o la d’una persona de confiança designada també de forma prèvia i per escrit per part del malalt.