Urdangarin nega haver dut la gestió de Nóos i ser “comissionista de res”

Urdangarin, que ahir va començar a declarar al judici de Nóos, va admetre que Aizoon, l’empresa familiar, va contractar treballadors que ell mai no va conèixer, unes contractacions de les quals en va responsabilitzar al cunyat del seu soci, Miguel Tejeiro, que les feia per assumptes fiscals. A preguntes del fiscal Pedro Horrach, en la dotzena jornada de la vista, va refusar taxativament que cobrés “cap peatge” ni “cap comissió” per mitjançar perquè el govern balear patrocinés l’equip ciclista Illes Balears-Banesto, com va declarar l’expresident Jaume Matas. El cunyat del rei va assegurar que els 300.000 euros que va cobrar l’empresa Nóos Consultoria, que tenia a mitges amb Diego Tor­res, per portar l’oficina de seguiment del patrocini “en cap moment es tractava de cap peatge”. Urdangarin va negar que en el partit de pàdel que va jugar “de manera informal” amb l’expresident balear, Jaume Matas, al palau de Marivent de Palma, li demanés que adjudiqués aquest contracte a Nóos Consultoria.

Patrocini ciclistaDavant les preguntes sobre documents amb la seva firma relacionats amb el patrocini de l’equip ciclista, l’acusat, que s’enfronta a peticions de pena de fins a 26 anys i mig de presó, va al·legar falta de memòria: “No recordo tota la meva vida professional, de tot el que he fet, al mínim detall, però quan van apareixent coses doncs un va refrescant coses, és evident”. A més, va insistir en què ell es va limitar a mitjançar perquè el govern balear patrocinés l’equip i després se’n va desentendre perquè al capdavant del projecte va quedar un dels majors especialistes en l’àrea, Juan Pablo Molinero, al qual va atribuir totes les decisions administratives. Va reiterar en nombroses ocasions al fiscal que “no estava en temes de facturació o comptabilitat”, per la qual cosa no va poder fer-se responsable de cap de les factures o pressupostos que li va mostrar. Fins i tot va negar l’autoria d’una firma que figurava sota el seu nom en un pressupost que Aizoon, l’empresa que comparteix al 50% amb la infanta Cristina, va presentar al govern balear per competir pel contracte de seguiment de l’impacte als mitjans de comunicació de l’equip ciclista, al qual també va concórrer una empresa de Torres i es va adjudicar a Sofres. “La meva part, és clar i evident per la meva trajectòria, és més el món de l’esport i la relació amb les persones”, va explicar Urdangarin per insistir en què era aliè a les tasques de gestió.

RODRIGO RATO NO VEU DELICTE EN L'ÚS DE LES TARGETES 'BLACK' I DEMANA L'ABSOLUCIÓ

La defensa de l’expresident de Caja Madrid, Rodrigo Rato, n’ha sol·licitat l’absolució en el cas de les targetes opaques, en considerar que el seu ús era una pràctica plenament acceptada quan va accedir al càrrec, que estava inclosa en el contracte i era coneguda per Hisenda i els supervisors. En un escrit presentat a l’Audiència Nacional, la defensa de Rato al·lega que “l’entrega i l’ús” d’aquestes targetes per part de consellers i directius era una pràctica “notòria” a Caja Madrid, establerta abans de la seva arribada a l’entitat i en la qual Rato “no va tenir cap participació” en la seva posada en marxa. L’escrit assenyala que la targeta va ser entregada a l’exvicepresident del govern per la mateixa persona que va signar el seu contracte, perquè li donés un ús “que s’ajustava plenament a les previsions establertes”, i amb aquesta consciència Rato les va utilitzar. Posteriorment, quan Bankia va començar a revisar els càr­recs efectuats amb les targetes, Rato va procedir a tornar “de manera voluntària i espontània” 54.837,12 euros corresponents a despeses del 2011 i 2012 directament a l’entitat, i 44.000 euros més del 2010 als comptes de la Fundació Monte de Piedad de Madrid.