El BCE abaixa els tipus d’interès al 0% en un paquet de mesures inèdit

La mesura més cridanera és que s’ha decidit deixar el tipus d’interès de les principals operacions de finançament del sistema europeu en un 0%. Fins ara estaven al 0,005%. El BCE vol intentar reactivar així l’economia del vell continent, que al febrer va experimentar una inflació negativa, del -0,2%. El BCE també ha optat per fer pagar més els bancs per guardar-los els diners, per així forçar-los a fer-los circular. Els tipus passen de -0,3% a -0,4%. També ha augmentat el programa de compra de deute fins a 80.000 milions d’euros mensuals, 10.000 milions més que el que comprava ara. Incrementar la productivitatEl president del BCE, Mario Draghi, va explicar que aquestes mesures es prenen per reanimar l’economia i fer que la inflació augmenti. Segons Draghi, l’objectiu és accelerar els beneficis de les mesures en política monetària, on “tots els països han de contribuir-hi de manera decisiva”. I hi va afegir que les “accions per incrementar la productivitat, per millorar l’entorn i per fer negocis –incloent-hi les provisions per a una infraestructura pública adequada–, esdevenen fonamentals per incrementar la inversió i potenciar la creació de llocs de treball”. Draghi també va aprofitar per llançar aquest missatge als països europeus: “S’ha de fer un pas més enllà en la majoria dels Estats de la zona euro pel que fa a les reformes, de manera que les diferents polítiques fiscals donin suport a la recuperació econòmica”. Ara fa un any, el BCE llançava un històric pla de compra d’actius financers de qualitat en mans dels bancs, deute públic i privat, amb l’objectiu d’injectar diners a l’economia, i amb això animar el crèdit, reactivar l’activitat i impedir el perill de deflació, una desastrosa espiral de caiguda continuada dels preus. En paral·lel i amb aquesta mateixa finalitat, dinamitzar el crèdit i l’economia, el BCE ha situat en negatiu els tipus d’interès dels diners que els bancs dipositen en la institució, és a dir, que han de pagar per tenir-los immobilitzats. Durant aquest any, el BCE s’ha gastat 720.000 milions d’euros en el pla de compra d’actius, però els resultats de tot plegat han estat limitats. El banc central pronostica ara que la zona de l’euro creixerà el 2017 un 1,7% (1,9% al desembre) i el 2018 un 1,8 %, amb una inflació de l’1,3% el 2017 i de l’1,6% el 2018. Aquesta forta revisió a la baixa es produeix pels riscos també a la baixa per al creixement global, i la caiguda dels preus del petroli els últims mesos, segons Draghi. El president del BCE va assenyalar que es vol evitar que es produeixin efectes de segona volta, és a dir que baixin els salaris i caiguin més els preus. Les borses europees van pujar després de conèixer els nous estímuls del BCE, especialment, els títols del sector bancari, però van tancar amb pèrdues entre el 0,5% de Milà i el 2,3% de Frankfurt. La cotització de l’euro va experimentar fortes oscil·lacions: primer va caure fins a 1,0850 dòlars, però després va tornar a pujar amb força i es canviava a gairebé 1,12 dòlars.