El cap del govern islandès, primera víctima dels ‘papers de Panamà’

Al poder des del 2013, el cap de l’executiu va renunciar al càrrec en una reunió interna de la formació que presideix, el Partit Progressista, i enmig de fortes pressions des de l’oposició i el carrer. Gunnlaugsson, qui encara dilluns va expressar la determinació de seguir al capdavant del govern, havia demanat unes hores abans d’aquesta trobada al president del país, Ólafur Ragnar Grímsson, la dissolució del Parlament. El cap de l’Estat havia deixat en suspens aquesta petició, per considerar que primer havia d’abordar-la amb el seu soci de coalició, el Partit de la Independència, el líder del qual –i ministre de Finances, Bjarni Benediktsson– apareix igualment als documents filtrats. Gunnlaugssonn pretén seguir com a líder de la formació, que ha proposat per al lloc de primer ministre l’actual titular d’Agricultura i vicepresident del partit, Sigurour Ingi Jóhansson. Aquesta “solució exprés” segueix les fortes pressions sobre el mandatari, qui va arribar al càrrec després de convertir-se el seu partit en vencedor moral dels comicis del 2013, gràcies a un espectacular ascens, i malgrat que la força més votada havia estat el Partit de la Independència. Dilluns, l’oposició en bloc –socialdemòcrates, Esquerra Verda, Pirates i Futur Brillant– havia formalitzat la petició d’un vot de censura, mentre que 23.000 ciutadans van secundar una crida a les xarxes socials exigint la seva dimissió. A aquesta situació va seguir una manifestació de més de 10.000 persones pel centre de Reykjavík, amb pancartes reclamant a Gunnlaugsson que plegués. Segons els papers de Panamà, el primer ministre i la seva esposa, Sigurlaug Palsdóttir, eren amos d’una societat en aquest paradís fiscal, anomenada Wintris. Allà hi van dipositar gairebé 4 milions de dòlars en bons dels tres principals bancs islandesos. Gunnlaugsson va entrar al Parlament el 2009 i a final del mateix any va vendre el 50% de les seves participacions a Wintris a la seva dona per un dòlar. Mentrestant, el govern panameny va reaccionar a l’escàndol assegurant que no acceptarà que es converteixi el país en “un boc expiatori” arran d’aquesta filtració massiva de documents del bufet d’advocats Mossack Fonseca. L’executiu no va descartar aplicar la llei de reciprocitat als països que incloguin Panamà en llistes grises o negres, i va exigir que “cada Estat faci complir les lleis i les reglamentacions a empreses i ciutadans”, segons va indicar el ministre de la Presidència, Álvaro Alemán. Panamà, a la ‘llista negra’ gal·laEl ministre va assenyalar de manera especial França, després que les autoritats gal·les decidissin tornar a incloure ahir mateix el país centreamericà a la seva llista de paradisos fiscals. “França ha decidit reinscriure Panamà a la llista de països no cooperatius, amb totes les conseqüències per als que facin transaccions amb aquest país”, va assenyalar el ministre de Finances, Michel Sapin, qui també va reclamar que s’acceleri l’acció internacional per lluitar contra l’opacitat fiscal i el frau.