Obama vol més implicació de la UE en la lluita contra el jihadisme

Obama va abordar aquests temes en una cimera informal a la ciutat alemanya de Hannover al costat de la cancellera, Angela Merkel, el president francès, François Hollande, i els primers ministres del Regne Unit i Itàlia, David Cameron i Matteo Renzi. Merkel va destacar en acabar la trobada les aportacions realitzades en assumptes com ara la guer­ra siriana i la crisi a Líbia, i va destacar que el format va servir per atendre les “qüestions més urgents en política de seguretat”, que els participants desitgen resoldre amb “una major solidaritat transatlàntica”. Obama, al seu torn, va esbossar abans de la reunió els plantejaments que pensava posar sobre la taula: “He vingut aquí, al cor d’Europa, per dir que els Estats Units i el món sencer necessiten una Europa forta, pròspera, democràtica i unida”. En una intervenció a la fira industrial de Hannover, el líder nord-americà va parlar d’una aliança de valors entre els EUA i la UE, i va exhortar Europa a aixecar-se del seu actual decaïment polític i econòmic. “La unitat europea va ser el somni d’uns pocs, es va convertir en l’esperança de molts i avui és una necessitat per a tots nosaltres”, va afirmar parafrasejant l’excanciller alemany Konrad Adenauer, un dels pares fundadors del que arribaria ser la UE. Una Unió Europea integrada és, va agregar, “vital” per al manteniment de l’ordre internacional i una “necessitat” per als EUA, que no poden afrontar en solitari els principals reptes de l’actualitat, com el terrorisme “bàrbar” de l’Estat Islàmic (EI), o l’avenç rus. Per això, Obama va assenyalar la necessitat que Europa se sumi al seu país en la defensa dels valors democràtics i del lliure mercat en què es funda l’aliança, assumint la seva quota de responsabilitat. Un d’aquests assumptes comuns és la “seguretat col·lectiva”, va indicar, per la qual cosa va demanar als seus socis a l’OTAN que dediquin una major partida pressupostària a defensa, com es va acordar fa dos anys, per assolir el 2% del producte interior brut. Presència militarObama va celebrar la participació europea en la lluita contra el terrorisme internacional a Síria, tot i advertir que cal que més països s’involucrin en l’entrenament de les tropes locals a l’Iraq. En aquest context, va anunciar l’enviament de 250 soldats a Síria per sumar-se als 50 ja destacats al país en tasques de formació i suport a les milícies, principalment kurdes, que combaten l’EI. Va emmarcar així mateix en aquesta lluita l’intercanvi d’informació i intel·ligència entre el seu país i la UE, per “evitar que els terroristes viatgin, creuin fronteres i matin persones innocents”. Pel que fa a Rússia, va afirmar que desitja conservar bones relacions amb Moscou, però va insistir que els EUA i la UE mantindran les sancions fins que el govern de Vladimir Putin implementi la seva part dels acords de Minsk, pels quals s’establia un procés polític per a Ucraïna. Líbia també va centrar part de les converses de la reunió, van explicar Merkel i Renzi, que van mostrar el seu suport al nou govern d’unitat i al procés polític al país.