Felip VI no proposa cap candidat i hi haurà eleccions el 26 de juny
Compromís proposa un pacte ‘in extremis’ entre totes les forces d’esquerra, que queda desactivat per les exigències del PSOE i el rebuig de C’s
Tant el president del govern en funcions, Mariano Rajoy, com el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, van comunicar al monarca que no compten amb els suports necessaris. Malgrat això, la jornada començava amb un cert sobresalt després que Compromís oferís a les forces d’esquerra un pacte in extremis que, a primera hora, era ben rebut pel PSOE, però que va ser desactivat poc després per les exigències dels socialistes i el rebuig de Ciutadans. A partir d’aquí, i abans que el rei donés per acabat el procés, la sensació i les declaracions de tots els portaveus constataven ja el daltabaix de la XI legislatura. Pràcticament tots els representants polítics es van culpar mútuament del fracàs, començant per Rajoy, que va tirar en cara a Sánchez que s’hagi negat des del principi a una gran coalició. Una opció, al seu entendre, que era “la més raonable i la millor per als espanyols”. Per a després del 26-J Rajoy confia que el líder del PSOE “corregeixi” aquesta actitud, perquè pactar és “l’abecé de la democràcia” i, va recordar, és la norma a altres països. Sánchez, al seu torn, va repartir culpes a esquerra i dreta. Primer va responsabilitzar el líder de Podem, Pablo Iglesias, d’haver abocat el país a noves eleccions després d’acusar-lo de “no haver volgut pactar mai” amb el PSOE i bloquejar els intents d’acord de l’ala moderada del seu partit, liderada per Íñigo Errejón. El líder socialista va sentenciar que “els vets nominals i les cadires han bloquejat el canvi”, provocant un “fracàs” col·lectiu de tots els partits. “Alguns hem treballat perquè aquest fracàs no es produís i altres sí. Un va ser Iglesias i l’altre Rajoy”, va sentenciar. Els retrets van arribar també des de Podem. Pablo Iglesias va culpar el PSOE d’haver dit “no” al govern de coalició “a la valenciana” que plantejava Compromís en un últim intent d’evitar les eleccions i que, per contra, plantegés un executiu amb independents. “La política no pot ser un casino ni una partida de pòquer. Nosaltres hem estat coherents des del principi, assumint cessions”, va denunciar. El que és lògic, segons Iglesias, és que quan hi ha dues forces polítiques amb una proporció de vots similar, com és el cas del PSOE i Podem, es posin d’acord “a partir del reconeixement mutu”.
Política de pactesFinalment, des de Ciutadans i mirant ja a les eleccions, Albert Rivera va defensar la política de pactes i de diàleg que, espera, sigui apreciada pels electors, al mateix temps que va anunciar que no renegarà de les propostes i reformes que conté el seu acord de govern amb el PSOE. “No ho farem perquè seguim pensant que cal engegar-les, com la reforma exprés de la Constitució, el pla contra la pobresa, el pacte per l’educació, la reforma de la justícia”, va proclamar. Els terminis legals per a la convocatòria d’eleccions no s’activaran fins a les dotze de la nit del 2 de maig, data límit perquè sigui investit un president del govern. L’endemà, el rei signarà el decret de dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions per al 26 de juny, que serà publicat aquell mateix dia en el Butlletí Oficial de l’Estat.