Diferències sobre el finançament i el TC en l’inici del desglaç institucional

Així ho van constatar la vicepresidenta de l’executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría, i el seu homòleg català, Oriol Junqueras, després de la reunió de poc més d’una hora que van mantenir a la Moncloa. La divergència sobre el procés sobiranista va ser resumida irònicament per Junqueras: “Ni jo he deixat de ser independentista ni la vicepresidenta s’ha convertit en una apassionada defensora de la independència.” Pel dirigent d’ERC, l’“expectativa” d’arribar a una posició comuna sobre aquest tema és “molt escassa”. Ara bé, les posicions oposades no són “un impediment per poder aconseguir acords en altres qüestions”, va dir. “Tenim una cosa en comú: els catalans, al marge de posicionaments polítics, volem resoldre els problemes del dia a dia.” Sáenz de Santamaría, d’altra banda, va remarcar que “hem obert una via de diàleg que espero que sigui estable”, i es va comprometre a escoltar i a atendre Junqueras en els assumptes que el preocupin, amb el desig que l’actitud sigui recíproca. Malgrat que els últims dies hi ha hagut acords en cinc temes, que evitaran la presentació de recursos davant el TC, les diferències sobre aquest assumpte segueixen sent palpables. Tant és així que la vicepresidenta va voler deixar clar que els recursos d’inconstitucionalitat es basen en criteris competencials i constitucionals, no polítics, i que acudir al TC és un mecanisme habitual. Evitar els recursosEn cap cas, va agregar, es tracta de pretendre la suspensió de tota llei recorreguda, sinó només d’aquells aspectes que vulneren el marc competencial, i va recordar que mentre que el govern ha presentat 32 recursos al TC, la Generalitat n’ha interposat 51. No obstant això, també confia que a través d’instruments com les comissions tècniques bilaterals o les previstes a l’article 33 de la llei del TC es pugui arribar a acords que evitin recursos. Sáenz de Santamaría no va voler avançar què passarà amb la llei catalana de desnonaments i pobresa energètica, contra la qual el govern estudia recórrer. Una cosa que Junqueras li va demanar expressament que no faci. També en el capítol de les discrepàncies, Junqueras va queixar-se de la “injusta i arbitrària” distribució del sostre de dèficit, i va considerar que si hi hagués un bon finançament autonòmic i “el govern complís les obligacions”, no caldrien mecanismes com el fons de liquiditat autonòmica.