El Senat aprova el judici polític a Dilma Rousseff i l’aparta del poder

Després d’una sessió maratoniana, que es va perllongar durant 20 hores i mitja, la votació va ser contundent: 55 es van pronunciar a favor d’apartar Rousseff, 22 en contra i 4 es van absentar. Una dura derrota per a Rousseff: n’hi havia prou amb una majoria simple, 41 senadors sobre els 81 que formen la cambra alta, per apartar-la temporalment de la presidència per un “crim de responsabilitat”, el maquillatge dels comptes públics, una pràctica habitual als governs brasilers de tots els signes polítics i que, a ulls de la justícia, no constitueix un delicte. L’oposició va aconseguir superar l’objectiu d’arribar a 54 vots, equivalents a la majoria qualificada de dos terços que, una vegada que conclogui el judici, serà necessària perquè Rousseff sigui finalment destituïda. El govern i el Partit dels Treballadors (PT) van esgotar totes les possibilitats per mirar de frenar el procés fins a l’últim minut, recorrent fins i tot al Tribunal Suprem, que dimecres va avalar el procediment i va rebutjar un recurs de l’advocacia general de l’Estat. No va haver-hi sorpreses durant una jornada en la qual els senadors es van ajustar als respectius guions i, en la majoria dels casos, van utilitzar les intervencions més per justificar-se davant l’electorat amb la vista posada en les properes eleccions municipals, que per debatre en profunditat les causes que han portat a apartar Rousseff del poder. Només els membres del PT i alguns dels seus escassos aliats van defensar la mandatària i van insistir a qualificar de “cop” la maniobra que ha portat el fins ahir vicepresident Temer a la presidència. La mateixa Rousseff no va dubtar a qualificar el procés de “traïció”. Acompanyada per alguns dels seus més propers col·laboradors, entre els quals l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva, la ja presidenta es va mantenir serena durant el seu comiat. Rousseff va evitar fer servir la rampa utilitzada habitualment pels presidents quan deixen el palau de Planalto, i va sortir per un camí lateral després d’insistir que el judici polític no té base jurídica i es tracta d’un “cop d’Estat que posa en joc el futur del Brasil”. “La pitjor de les brutalitats”“Tinc l’orgull de ser la primera dona triada presidenta del Brasil i lluitaré amb tots els instruments legals per exercir el meu mandat fins a la fi”, va afirmar. Rousseff, una economista de 68 anys que va formar part dels grups clandestins que van combatre la dictadura militar (1964-1985), va denunciar que acaba de patir “la major de les brutalitats que es pot cometre contra un ésser humà: castigar-lo per un crim que no ha comès”. En un missatge durant el qual va reivindicar els assoliments socials dels governs del PT, que va inaugurar Lula el 2003, la mandatària va demanar als seus partidaris que es mantinguin “mobilitzats, units i en pau”, perquè “la lluita per la democràcia no té una data per acabar”. I?hi va afegir que “el major risc en aquest moment és que el país sigui dirigit pels sense vots, aquells que no van ser triats per la població i que no tenen legitimitat per enfrontar-se als desafiaments de Brasil”, al·ludint a Temer.