El vot per correu dóna un ajustat triomf a l'ecologista Van der Bellen

Alexander Van der Bellen, economista de 72 anys i antic dirigent dels Verds, serà president d’Àustria els propers sis anys. El vot per correu li va donar ahir la victòria en la segona volta dels comicis enfront del candidat de l’ultradreta Norbert Hofer del Partit de la Llibertat (FPÖ, per les sigles en alemany), que havia guanyat en la primera volta. El progressista es va imposar amb el 50,3% dels vots, va anunciar el ministre de l’Interior, Wolfgang Sobotka.

Van der Bellen va guanyar per un avantatge de tan sols 31.026 paperetes, segons el resultat definitiu del recompte. Comptant només els vots emesos diumenge, Hofer es va imposar al seu rival per 144.006 sufragis, amb un 51,9%. Però l’escrutini de les més de 850.000 paperetes, el 14% del cens electoral, que van arribar per correu va capgirar el final.

El nou president va guanyar en totes les capitals i en quatre dels nou Estats federats austríacs. Ja abans que el ministre anunciés oficialment els resultats definitius, el propi Hofer va reconèixer la derrota en un missatge a Facebook. “Per suposat que avui estic trist. M’hauria encantat vetllar pel nostre meravellós país com a president federal”, va indicar el polític ultradretà. Hofer, que és el tercer vicepresident del Parlament, ha aconseguit en aquestes eleccions presidencials el millor resultat de l’FPÖ, formació euroescèptica i contrària a l’arribada d’immigrants.

En la primera ronda, celebrada el passat 24 d’abril, Hofer va quedar en primer lloc amb un 35,1%, seguit de Van der Bellen amb el 21,3%, mentre que els dos candidats dels partits tradicionals al govern, el Socialdemòcrata (SPÖ) i el Popular (ÖVP), van quedar fora de cursa amb amb prou feines l’11% cadascun. La segona volta, –la primera en la història d’Àustria en la que queden excloses aquestes dues formacions que governen en coalició–, va estar marcada per una forta polarització de la societat, accentuada per la crisi dels refugiats. I això malgrat que a la república alpina el president té força limitades les competències, i la seva funció és sobretot representativa.

El triomf d’un ecologista en el més alt càrrec de l’Estat representa una novetat, tot i que Van der Bellen, europeista convençut i antic líder dels Verds, es presentava com a candidat independent. La participació a les urnes va pujar aquest diumenge fins al 71,9%, enfront del 68,5% de la primera volta.

“Els austríacs primer”

D’haver guanyat Hofer, seria el primer cap d’Estat de la dreta radical en un país de la UE, on creixen aquestes forces polítiques. La campanya electoral va girar al voltant de l’eslògan “els austríacs primer”, i es centrava a defensar els valors del país enfront del que assegura que són les imposicions de la Unió, l’amenaça dels immigrants i el perill de l’islam.

La majoria dels austríacs recela dels musulmans, segons una enquesta publicada pel diari Die Presse fa unes setmanes. Un 56% considerava la convivència amb els musulmans negativa, i només el 32% creia que funciona “bé”. Àustria és territori hostil per als refugiats: un 77% els veu com a poc respectuosos i violents cap a la dona. Cal destacar que, en coincidència amb l’arribada al país de més desplaçats, Àustria va experimentar el 2015 un increment notable en els delictes considerats d’extrema dreta: Es van registrar 1.156 fets d’aquesta índole enfront dels 750 del 2014, segons el ministeri de l’Interior.