El nombre de desplaçats arreu del món va arribar a 65 milions el 2015

Els desplaçaments forçats van superar qualsevol rècord el 2015, quan els que van abandonar les seves llars arran dels conflictes armats i la persecució van arribar a 65,3 milions de persones arreu del món, de les quals la meitat eren nens. Aquesta xifra representa un 10% més respecte als 59,5 milions de desplaçaments que es van registrar un any abans. Contràriament a la percepció general als països industrialitzats, alimentada per la crisi de refugiats a Europa, el 90% dels desplaçats es troben en països pobres o de renda mitjana, segons l’informe anual de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) divulgat ahir.

Els cinc països que més refugiats van rebre van ser Turquia (2,5 milions), Pakistan (1,6 milions), Líban (1,1 milions), Iran (949.400), Etiòpia (736.100) i Jordània (664.100). L’informe precisa que a final del 2015 les regions en desenvolupament acollien prop de 14 milions de refugiats, molt per sobre dels 2,2 milions que van ser rebuts en països de zones desenvolupades. Amb una situació que es degrada cada any, l’augment del 2015 va superar les pitjors projeccions, ja que si fa deu anys es parlava de sis desplaçats per minut, ara en són 24.

En la categoria de desplaçats forçosos s’inclouen els refugiats –amb l’estatus oficial o sol·licitants d’asil– en països diferents al seu, i als desplaçats interns, que suposen els dos terços del total. Concretament, els primers representen 24,5 milions de persones, incloent els 3,2 milions que esperen una resposta a la seva demanda d’asil; mentre que 40,8 milions han estat obligats a desplaçar-se dins dels confins dels seus propis països.

En aquest sentit, “els desplaçats interns constitueixen el grup que és més difícil ajudar, tenir accés i brindar protecció”, va assegurar durant la presentació de l’informe l’alt comissionat de l’ONU per als refugiats, Filippo Grandi. “No només la tendència és dolenta numèricament, sinó que els perills als quals estan exposats són majors que en el passat en molts llocs, incloent Europa”, va remarcar.

Grandi va lamentar que davant aquesta tragèdia humana el que s’observi sigui “l’augment de la xenofòbia, que s’ha convertit en una característica de l’entorn en el qual treballem”. Però això, va afegir, “no ens desanima, perquè mai abans va haver-hi tanta necessitat de defensar la causa dels desplaçats forçosos”.

Desplaçaments interns

La problemàtica dels desplaçaments interns ha estat greu per dècades, però s’ha disparat en els últims cinc anys per conflictes de llarga durada, guerres més recents i perquè cada vegada les solucions per als desplaçats són més escasses. Colòmbia, amb 6,9 milions de casos, Síria, amb 6,6 milions, i l’Iraq, amb 4,4 milions, són els països amb més desplaçats interns. Quant a refugiats, el principal país d’origen és Síria, amb 4,9 milions de persones, seguit d’Afganistan, amb 2,7 milions, i Somàlia, amb 1,1 milions.

Sobre l’arribada de refugiats de l’Orient Mitjà a Europa, l’alt comissionat va anticipar que el flux de persones que creuen el Mediterrani a la recerca d’asil continuarà, i va advertir que la UE “no té un pla B per afrontar aquesta situació a llarg termini”. Grandi va aclarir que no s’oposa als controls: “és necessari saber qui són els que demanen asil, però això no cal fer-ho dins la UE, sinó fora, perquè si no, significaria retornar a una situació pre-Schengen”.