Blair va participar a la guerra de l'Iraq amb proves “no justificades”

L’exprimer ministre britànic Tony Blair ha estat durament criticat en un informe sobre la guerra de l’Iraq per haver autoritzat la invasió amb proves d’intel·ligència “no justificades” i sense haver esgotat l’opció pacífica. L’antic funcionari John Chilcot va fer conèixer ahir el seu extens i exhaustiu informe sobre la guerra, després de set anys en els quals ha avaluat milers de documents oficials, interrogat testimonis i interpel·lat polítics, si bé la seva missió no tenia com a objectiu processar ni recomanar càrrecs contra ningú.

En el document s’indica que el seu propòsit ha estat “considerar el període que abraça de l’estiu del 2001 a final de juliol del 2009, que implica la gestació del conflicte a l’Iraq, l’acció militar i les seves seqüeles”. L’informe, de 12 volums, col·loca el pes de la responsabilitat sobre Blair i revela l’abast de la seva aliança amb el llavors president dels EUA, George W. Bush, a qui el 2002 li va prometre suport incondicional per envair l’Iraq. “Estaré amb tu passi el que passi”, va escriure Blair a Bush el 28 de juliol del 2002, vuit mesos abans que els seus dos països s’embarquessin en un conflicte amb conseqüències per a l’Iraq, l’Orient Mitjà i per a la societat britànica.

En presentar ahir el seu document, Chilcot va dir que l’alternativa militar “no va ser l’última opció” disponible del govern laborista i que la informació d’intel·ligència per justificar la guerra va ser “defectuosa”. Així mateix, les conseqüències de la invasió van ser subestimades malgrat els “advertiments explícits” sobre aquest tema, i la planificació de la situació de postguerra al país àrab va ser “totalment inadequada”, va agregar Chilcot, que va començar el seu treball el 2009 per encàrrec del llavors primer ministre, el també laborista Gordon Brown.

Blair va respondre ahir a l’informe deixant clar que assumia “tota la responsabilitat” per qualsevol error comès en la invasió, però va adduir que va prendre la decisió “de bona fe” i per al “millor interès” del seu país. Amb tot, durant la mateixa compareixença va admetre que “la informació d’intel·ligència va resultar ser errònia i les conseqüències van resultar ser més hostils, perllongades i sagnants del que havíem imaginat”.

OBAMA MANTÉ FINS A L'ANY VINENT 8.400 MILITARS A L'AFGANISTAN

La situació d’inseguretat persistent a l’Afganistan ha obligat el president dels Estats Units, Barack Obama, a tornar a revisar els seus plans de retirada d’un conflicte al qual voldria haver posat fi abans del final del seu mandat. No serà així. Segons va anunciar ahir, la retirada gradual de tropes s’alentirà una vegada més i, fins al gener de l’any que ve, quan conclogui la seva presidència, romandran sobre el ter­reny uns 8.400 militars, en comptes dels 5.500 que estaven previstos en la seva última revisió dels plans, ara fa un any. Actualment hi ha 9.800 soldats nord-americans a l’Afganistan, centrats en l’assessorament i entrenament de les forces de seguretat afganeses i el suport a les mateixes en missions antiterroristes.