Griñán s'enfronta a sis anys de presó i Chaves, a deu d'inhabilitació

La fiscalia anticorrupció va demanar ahir sis anys de presó i trenta d’inhabilitació per a l’expresident socialista andalús José Antonio Griñán per un delicte continuat de malversació i un altre de prevaricació en el cas dels ERO, i deu anys d’inhabilitació per al seu antecessor, Manuel Chaves, per prevaricació. En l’escrit d’acusació presentat en el jutjat d’instrucció 6 de Sevilla, el fiscal demana també vuit anys de presó per a tres exconsellers andalusos, José Antonio Viera, Antonio Fernández i Francisco Vallejo, pel delicte continuat de malversació, i sis anys per a una altra exconsellera, Carmen Martínez Aguayo, pel mateix delicte.

L’acusació de la fiscalia en el cas dels ERO, que va començar a instruir el 2011 la jutge Mercedes Alaya, afecta 26 exalts càrrecs de la Junta d’Andalusia, als quals acusa d’un delicte continuat de prevaricació, i a 18 d’ells a més els imputa de malversació continuada. El ministeri públic demana deu anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel delicte de prevaricació, del que acusa Chaves, Griñán, i els exconsellers Viera, Fernández, Vallejo, Martínez Aguayo, Gaspar Zarrías i Magdalena Álvarez.

Els autors de la malversació respondran solidàriament de la devolució del total dels crèdits destinats a la concessió de les ajudes sociolaborals per part de la conselleria d’Ocupació entre els anys 2000 i 2010, que ascendeixen a més de 741 milions d’euros, segons la fiscalia. D’aquests crèdits es considera que Griñán, que va ser president andalús entre el 2009 i el 2013, ha de respondre pels concedits entre el 2005 i el 2010, que sumen 484 milions.

Rita Barberá

En un altre ordre de coses, l’endemà que la senadora i exalcaldessa valenciana Rita Barberá anunciés que deixa el PP però no l’acta al Senat, les Corts Valencianes van aprovar una resolució perquè abandoni l’escó. La proposta la van signar els socialistes i Compromís, i s’hi han afegit també Ciutadans, Podem i el mateix PP, que fa un any va proposar Barberá com a senadora. La resolució va ser aprovada per unanimitat. El sou de l’exalcaldessa al grup mixt del Senat ascendiria fins als 7.000 euros mensuals, 2.300 més dels que percep actualment.

REBUTJATS ELS RECURSOS DE MAS, ORTEGA I RIGAU PEL 9-N

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar ahir el recurs d’Artur Mas per la querella del 9-N. D’aquesta manera, el tribunal avala la decisió del jutge instructor de deixar a un pas de judici l’expresident, així com les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, pels delictes de prevaricació i desobediència en la consulta. Ara s’obre un termini perquè la fiscalia i la resta d’acusacions presentin un escrit de qualificació. D’altra banda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, van fer explícit ahir el seu suport a l’exconseller i ara portaveu convergent al Congrés espanyol, Francesc Homs, que dilluns declara com a investigat davant el Suprem pel 9-N.