Francisco Correa rebutja demanar la nul·litat del judici del 'cas Gürtel'

Francisco Correa, considerat el cervell de la trama Gürtel, es va desmarcar ahir de la majoria d’acusats per aquest cas de corrupció política, que van demanar, en la primera sessió del judici, la nul·litat del procediment per la il·legalitat de les escoltes que van portar a la condemna de Baltasar Garzón, i dels enregistraments que van destapar l’afer. Aquesta primera jornada es va centrar en l’exposició de les qüestions prèvies de 18 dels 37 acusats, i l’únic que no va presentar-ne cap va ser el principal encausat, Correa, que s’enfronta a la pena més elevada: 125 anys de presó.

Aquesta actitud s’interpreta com una escenificació de la decisió de Correa de col·laborar amb la justícia, de la qual va fer gala els dies previs a la vista després de designar un nou advocat i pagar els 2,2 milions d’euros de fiança civil. La defensa de l’extresorer del PP Luis Bárcenas sospita que Correa i tres acusats més han arribat a algun tipus d’acord amb la fiscalia, per la qual cosa va demanar al tribunal que reclami al ministeri públic que aclareixi si aquest és el motiu que l’ha portat a demanar canviar el torn dels interrogatoris, que al principi estava previst que obrís el líder de la trama.

Tampoc es va adherir a les peticions de nul·litat José Luis Peñas, exregidor de Majadahonda que amb els seus enregistraments a Correa va destapar la trama, si bé va plantejar com a qüestió de nul·litat l’absència de lectura prèvia dels seus drets constitucionals quan va comparèixer el 2009 davant l’instructor que va portar el cas quan Garzón ho va derivar al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Peñas s’enfronta a sis anys i mig de presó.

Abans de les defenses, va ser el torn de les acusacions, dues de les quals, l’Associació d’Advocats Demòcrates per Europa (Adade) i el PSOE, van reiterar la petició que el president del govern en funcions, Mariano Rajoy, declari com a testimoni en el judici, sol·licitud que va ser rebutjada pel tribunal. Adade va justificar la demanda en les acusacions contra Bárcenas sobre els diners que hauria sostret de la comptabilitat paral·lela del partit i que després va ocultar en comptes de Suïssa.

RATO I LES ‘TARGETES BLACK’

D’altra banda, l’exministre Rodrigo Rato va comparèixer en el judici de les targetes black contra 65 exalts càrrecs de CajaMadrid i Bankia. Rato va declarar que aquest tipus de targetes era un sistema de retribucions “perfectament legal” i “homologable” al d’altres entitats. També va assegurar que abans “tenia una opinió molt millor de Bankia, de qui suposava bona fe”, però que després va comprovar que el banc li va ocultar el nom d’un compte que no tenia justificant de les despeses i que va continuar deduint-les.