Puigdemont s'obre a pactar amb Madrid les condicions del plebiscit

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, es va mostrar disposat ahir a pactar amb el govern espanyol la data, la pregunta, els percentatges i fins i tot una moratòria del referèndum sobre la independència, previst inicialment per al setembre del 2017. En una conferència a Madrid organitzada per Europa Press, Puigdemont va detallar el seu full de ruta, però va insistir a asseure’s a negociar amb l’executiu, al qual va oferir estudiar junts la data i el text sotmès a consulta perquè tots se sentin “còmodes”.

Encara que el seu criteri és que el referèndum presenti una pregunta clara sobre si es vol la independència de Catalunya o no, el mandatari no va descartar que contingui, per exemple, una proposta per anar a una reforma constitucional si així ho vol el govern. Puigdemont va reiterar la necessitat de donar “una solució política a la demanda catalana”, i per això va reclamar “coratge i compromís” i partir “del reconeixement de l’altre”.

El president català està obert fins i tot a negociar la data de la consulta, que no hauria de ser obligatòriament al setembre de 2017, i a parlar sobre els percentatges, de manera que es fixi un mínim de participació “incontestable” per donar legitimitat a la votació i un altre percentatge sobre el resultat. També va reclamar el compromís de tots a acceptar el que surti de les urnes. Així, va aclarir que respectarà el no perquè “no subvertirem el desig dels catalans”.

Puigdemont va voler centrar-se a tendir la mà al futur govern per dissenyar junts la sortida a la deriva actual, la qual cosa passa, en la seva opinió, per celebrar la consulta. “La nostra prioritat és arribar a un acord amb l’Estat, se celebraria dins i fora d’Espanya, seria polític i es resoldrien dues variables enquistades: la situació a Catalunya però també la governabilitat a Espanya”, va indicar.

En resposta a Puigdemont, el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, va avançar que l’executiu no acceptarà la seva proposta perquè “cap govern d’Espanya ni de cap part del territori hauria d’atendre una proposició contrària a les lleis”. El ministre va reiterar que “no es pot demanar a un govern que dialogui per incomplir la llei” i que, per tant, el referèndum “no se celebrarà”.

D’altra banda, el president català va aprofitar l’estada a Madrid per dinar amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, amb qui va intercanviar punts de vista sobre la situació política. Durant la trobada, Iglesias es va comprometre a votar en contra del suplicatori de Francesc Homs. Cal recordar que el Suprem va sol·licitar la setmana passada al Congrés aquest suplicatori per poder procedir de manera penal contra el diputat per desobediència i prevaricació.

Demanen presó per a Mas

Precisament en relació amb el 9-N, l’acusació popular del cas va demanar ahir per a Artur Mas 6 anys de presó i 22 anys d’inhabilitació. La mateixa petició fan per a l’exvicepresidenta Joana Ortega i per a l’exconsellera Irene Rigau. És la primera de les parts que demana pena de presó, perquè considera que hi va haver un delicte de malversació de fons públics, a més de prevaricació i desobediència. Sostenen que van gastar 4,7 milions d’euros per organitzar la consulta, amb el dispositiu informàtic i la logística. L’acusació popular, que agrupa els sindicats policials SPP i UFP i Manos Limpias, es desmarca així de la fiscalia, que demana només penes d’inhabilitació.