Trump tria tres ultraconservadors per a llocs estratègics de seguretat

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, va proposar ahir tres ultraconservadors per a llocs clau de seguretat del futur equip de govern, no exempts de polèmiques pel seu passat o el seu perfil. El senador Jeff Sessions va ser triat fiscal general dels Estats Units i titular del departament de Justícia, el congressista Mike Pompeo va ser proposat per dirigir la CIA i, finalment, el general retirat Michael Flynn va ser escollit principal assessor de seguretat nacional. Tant la designació de Pompeo com la de Sessions han de ser ratificades pel Senat, controlat pels republicans, però la de Flynn no ho requereix.

Sessions, exfiscal de l’Estat d’Alabama, arrossega un passat de polèmiques per comentaris racistes. Un comitè del Senat, controlat per republicans, va rebutjar el 1986 la proposta que va fer aleshores el president Ronald Reagan per designar-lo magistrat d’un tribunal federal. Els mitjans de comunicació van desempolsar ahir acusacions que va fer a grups de drets civils, als quals va titllar d’“antiamericans” i “inspirats pel comunisme”. Ja en aquesta època, Sessions es va disculpar sobre alguns comentaris, i el 1997 va ser triat membre del Senat per Alabama, un lloc que ha conservat fins ara.

Pel que fa al congressista Mike Pompeo, va destacar pels seus atacs contra la demòcrata Hillary Clinton en la investigació del Congrés per l’atac que el 2012 va causar la mort de l’ambaixador a Líbia, Christopher Stevens. Pompeo va arribar a la Cambra de Representants el 2010, com a part de l’ultraconservador Tea Party, i s’ha convertit en un dels principals crítics de l’acord nuclear amb l’Iran, una iniciativa que Trump ha promès suspendre.

El tercer designat és el general retirat Michael Flynn, que va servir 33 anys a les Forces Armades i ha ocupat labors d’intel·ligència a la Junta de Caps d’Estat Major o a les tropes enviades a Iraq i Afganistan. Flynn ha criticat durament l’aparell d’intel·ligència d’Obama i ha ressaltat els perills als quals s’enfronten els EUA per l’avanç de l’extremisme radical. “Estem en una guerra mundial, però molt pocs nord-americans ho reconeixen i encara menys saben com guanyar-la”, afirmava en un llibre publicat recentment.

OBAMA CLOU LA GIRA EUROPEA MANTENINT LA PRESSIÓ A MOSCOU

El president nord-americà, Barack Obama, es va acomiadar d’Europa i dels seus grans aliats continentals amb un al·legat comú a favor de mantenir la pressió sobre Rússia, a manera d’avís a Donald Trump contra possibles acostaments perillosos a Vladímir Putin. La cimera que va reunir a Berlín Obama i els líders d’Alemanya, França, el Regne Unit, Espanya i Itàlia va estar marcada pel futur de la relació transatlàntica o la catàstrofe humanitària d’Alep, però va ser en el conflicte d’Ucraïna on va quedar plasmat l’advertiment més clar a Moscou i, indirectament, a Trump. Així, els sis mandataris es van pronunciar a favor de mantenir les sancions a Rússia i van refermar el rebuig a la “invasió il·legal” de Crimea.