L'esquerra afronta enmig d'una gran dispersió l'era post-Hollande

La renúncia, dijous, del president francès François Hollande a optar a la reelecció ha donat el tret de sortida de l’esquerra per buscar al seu substitut en els comicis de la primavera vinent, pendent que el primer ministre del país, Manuel Valls, es llanci a la carrera enmig d’una gran dispersió de candidatures.

El cap de l’executiu va insinuar ahir un pas més cap a la formalització de la seva candidatura a les primàries socialistes, previstes per al mes que ve. Valls va assegurar que defensarà el balanç d’Hollande, una manera de convertir-se, d’una banda, en l’hereu de l’encara president i, per un altre costat, d’agafar una mica de distància respecte a les decisions d’aquest, malgrat que des del març del 2014 n’és el primer ministre. “Hem de defensar el balanç i l’acció d’Hollande. Jo ho faré, com ho he fet sempre de forma incansable”, va assegurar.

Valls va airejar diumenge passat en una entrevista a un setmanari francès la seva ambició presidencial, per la qual cosa la candidatura sembla qüestió de dies, així com la preceptiva sortida de l’executiu, que es dóna per descomptada per centrar-se en la campanya. Tot i que s’especulava que ho faria en el gran míting que els socialistes celebraran avui a París, finalment el primer ministre ha descartat intervenir en aquest acte.

En tot cas, Valls es trobarà amb un panorama de dispersió en el si dels socialistes, amb anuncis de candidatura procedents de gairebé totes les sensibilitats del partit. L’únic que s’ha postulat de forma oficial ha estat l’exministre d’Economia Arnaud Montebourg. També han avançat aquestes mateixes intencions l’exministre Benoît Hamon, la senadora Marie-Noëlle Lienemann o l’ecologista François de Rugy, entre d’altres. Tots ells tenen en comú les fortes crítiques cap a les polítiques d’Hollande i Valls, i després de la renúncia del president, mantenen amb més motiu la intenció de presentar-s’hi. Queda per veure, però, quants d’ells aconsegueixen, abans del 15 de desembre, els avals necessaris per presentar-se a les primàries, que se celebraran els dies 22 i 29 de gener. Aquests comicis apunten a un duel entre Valls, defensor de l’actual línia del partit, contra Montebourg, el més sòlid dels crítics, representant de l’ala més esquer­rana. Tots dos ja es van presentar a les primàries el 2011, en les quals Montebourg va ser la sorpresa en superar el 17% dels vots i quedar-se a les portes de la segona volta, mentre que Valls va ser el penúltim de sis candidats, amb menys del 6% dels sufragis. Però, des de llavors, les coses han canviat. Els dos van recolzar Hollande enfront de Martine Aubry en la segona volta i van ser integrats al primer govern socialista. Hollande va optar ben aviat per les tesis més reformistes de Valls enfront del proteccionisme social de Montebourg, destituït cinc mesos després.

Contrincants d’altres partits

Les primàries determinaran quina línia prefereixen els simpatitzants de l’esquerra, però no resoldran el problema de la dispersió dels vots, perquè altres candidats han optat per presentar-se a les presidencials sense passar per l’escrutini intern. És el cas del extitular d’Economia Emmanuel Macron, a qui els sondejos donen més intenció de vot que al primer ministre. I també hi ha Jean-Luc Mélenchon, recolzat pel Partit Comunista, que pot capitalitzar part del descontentament amb les actuals polítiques.