L'ecologista Van der Bellen guanya davant l'ultradretà Hofer a Àustria

El candidat ecologista a la presidència d’Àustria, Alexander Van der Bellen, es va tornar a imposar ahir davant del seu rival ultradretà, Norbert Hofer, en la repetició dels comicis presidencials. En aquesta ocasió, i segons apuntaven els resultats provisionals en el moment de tancar l’edició, l’ecologista hauria rebut un 53,6% dels vots, mentre que el seu rival s’hauria quedat amb el 46,5%. Això fa que Van der Bellen millori els resultats obtinguts el maig passat en unes eleccions que el Partit Liberal (FPÖ) va impugnar. Llavors els progressistes van aconseguir un 50,3% dels suports, però davant la demanda dels conservadors, el Tribunal Constitucional austríac va invalidar els comicis i va ordenar que es repetissin per haver-se registrat irregularitats formals en el recompte de vots per correu.

Davant dels resultats provisionals, des del Partit Liberal es va admetre la derrota. “Felicito Alexander Van der Bellen pel seu èxit i demano a tots els austríacs que segueixin units i treballin junts. Tots som austríacs, no importa com hàgim decidit a les urnes”, va escriure Hofer al seu perfil de Facebook. De la seva banda, el candidat guanyador va subratllar que vol ser el president de tots els austríacs, també d’aquells que no el van votar ahir. “Vull apropar-me de forma activa a tots els electors del FPÖ, que tenen pors genuïnes, que han de ser considerades seriosament”, va afirmar. “El meu desig és que la gent que em trobi als carrers digui ‘el nostre president’, i no ‘el president’”, va afegir.

Referèndum

D’altra banda, l’altre focus d’interès ahir estava posat a Itàlia, on es votava en referèndum una reforma de la Constitució. Segons va donar a conèixer el ministeri de l’Interior, ahir a les 7 de la tarda, quatre hores abans de tancar les votacions, la participació ja arribava al 60%. Un referèndum que podria marcar també la continuïtat al poder de Matteo Renzi, que proposa canviar fins a 43 articles de la Constitució, ja que si perd deixaria de governar i la situació podria afectar també la UE.