La banca haurà de retornar tot el que va cobrar per les clàusules terra

El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va dictar ahir una sentència que obliga els bancs espa­nyols a retornar el que van cobrar de més per les clàusules terra de les hipoteques, xifra que suposarà una factura de més de 4.000 milions d’euros per al sector financer. La cort europea s’oposa així a la decisió del Suprem que, tot i dictar que les clàusules eren abusives per falta de transparència i les va declarar nul·les, va determinar que els usuaris només podrien recuperar els interessos abonats des de la data de la sentència –9 de maig del 2013– i no des la firma del contracte.

Les clàusules terra s’apliquen a les hipoteques amb interès variable, que són aquelles a les quals s’afegeix una taxa diferencial sobre un índex de referència, com ara l’euríbor. Quan aquest tipus ha de baixar d’un determinat nivell, la clàusula terra ho impedeix, fet que, a la pràctica, fa que la hipoteca sigui d’interès fix.

El tribunal de la UE creu que limitar en el temps les devolucions per la nul·litat de les clàusules fa que la protecció dels consumidors sigui “incompleta”, per la qual cosa “no constitueix un mètode adequat i eficaç perquè cessi l’ús de clàusules abusives”. Els jutges subratllen que la nul·litat de la clàusula ha de comportar que es restableixi la situació en la qual estaria el consumidor de no haver existit.

La sentència, que no es pot recórrer, posa el punt final a un dels casos més representatius de la crisi financera a Espanya i estableix les bases perquè els tribunals del país, inclòs el Suprem, dirimeixin els milers de demandes pendents. Encara que no hi ha xifres exactes, segons diferents càlculs, uns dos milions de persones van pagar entre 3.000 i 6.000 euros de més en interessos per culpa de les clàusules, incloses en més del 30% de les hipoteques.

Cal destacar que, a excepció d’alguns grups com Santander, la Caixa, Caja Madrid o Bankinter, bona part del sistema financer espanyol va recórrer a les clàusules terra, des de BBVA, Sabadell i Popular, fins a Abanca, Kutxabank, Ibercaja, Unicaja o Liberbank. BBVA va anunciar que dotarà 404 milions per fer front a la despesa, mentre que Popular xifra l’impacte en 334 milions, Unicaja, en 150, i Liberbank, en 83.

El temor a la repercussió que pogués tenir la devolució massiva va marcar el 2013 la decisió del Suprem, que va tenir en compte els riscos per al llavors fràgil sistema bancari. L’advocat general del tribunal europeu, l’italià Paolo Mengozi, també es va basar en aquestes “repercussions macroeconòmiques” quan al juliol va recomanar a la cort que rebutgés la retroactivitat. No obstant això, el tribunal ha donat la sorpresa allunyant-se de la línia pautada pel lletrat, contràriament al que passa en la majoria dels casos, per donar suport a uns consumidors que tenien d’entrada perspectives poc afalagadores.

“Gran triomf” dels consumidors

Les entitats de consumidors van rebre la sentència com un “gran triomf”, en paraules del president de l’associació Adicae, Manuel Pardos. No obstant això, es preparen ja per al camí que encara hauran de recórrer fins recuperar els diners, que passa per pactar amb els bancs o anar a judici. L’organització de consumidors OCU va demanar a les entitats que retornin “d’ofici” les quantitats cobrades indegudament, però va assegurar que ajudarà els afectats a demandar “si no tinguessin més remei que acudir a la via judicial”.