Acord entre JxSí i la CUP sobre el contingut de la llei de 'desconnexió'

Junts pel Sí i la CUP van anunciar ahir, a través d’un comunicat, l’assoliment d’“un acord polític global sobre la llei de transitorietat jurídica”, que busca emparar el referèndum el 2017 i permetre desconnectar la “república catalana” del marc legal espanyol. Aquesta és una de les tres lleis de desconnexió de l’Estat, al costat de la d’hisenda pública i la de seguretat social catalana, i defineix Catalunya com una “República de dret, democràtica i social”.

Les forces independentistes van evitat revelar el contingut del text acordat, conscients de la previsible impugnació pel Tribunal Constitucional, que divendres passat va anul·lar la creació de les tres ponències conjuntes del Parlament impulsades per JxSí i la CUP per elaboren les tres lleis esmentades, en estimar els recursos d’empara presentats per Ciutadans i el PSC. En el breu comunicat, les dues forces es limiten a explicar que l’acord referent al contingut del text “és el resultat de més de sis mesos de debat en què s’ha treballat sobre l’articulat de la llei i dona compliment del termini establert al debat de política general”.

La llei, que pretén garantir la “màxima seguretat jurídica en la transició a la república una vegada guanyat el referèndum per la independència”, conté un preàmbul, vuit epígrafs i unes “disposicions finals i d’inaplicació”. JxSí i la CUP, però, guarden sota clau i en secret el redactat de la llei, que preveuen presentar i aprovar abans de l’estiu del 2017, els mesos previs a la celebrar el referèndum que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha compromès a convocar, amb o sense l’aval de l’Estat, com a molt tard el setembre de l’any que ve.

D’altra banda, i segons l’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), fet conèixer ahir, els contraris a la independència de Catalunya han guanyat, en només un mes, gairebé un punt i mig de distància sobre els secessionistes. Així, de l’empat tècnic, lleugerament decantat cap al no del mes de novembre (45,1% a 44,9%), s’ha passat a un marge més ampli: 46,8% a 45,3%. Aquells que no saben o no contesten són el 7,8% dels enquestats, gairebé un 25% menys que al novembre. És a dir, el creixement del no és a causa d’una definició més gran de l’electorat.

FRANCESC HOMS, A UN PAS DE SER JUTJAT PER LA CONSULTA DEL 9-N

El diputat del Partit Demòcrata Català al Congrés espanyol i ex-conseller de la Presidència, Francesc Homs, és a un pas de ser jutjat per la consulta del 9-N. El magistrat del Suprem ha tancat la investigació i sosté que hi ha prou indicis per portar-lo a judici per haver impulsat el procés participatiu tot i la suspensió del TC. El jutge creu que s’ha incorregut en els delictes de prevaricació administrativa i desobedièn­cia, i obre el termini perquè la fiscalia presenti l’escrit d’acusació i quina pena demana per a Homs. El diputat va avançar ahir que no recorrerà contra la decisió, alhora que va criticar que des del tribunal “volen criminalitzar-nos i presentar-nos com a delinqüents quan el que fem és promoure l’exercici de la democràcia”.