Els serveis secrets es refermen en la ingerència russa en les eleccions

Alts càrrecs dels serveis secrets nord-americans van reafirmar ahir que no hi ha dubtes que Rússia va dur a terme ciberatacs per mirar d’interferir en les eleccions de novembre al país, davant l’escepticisme expressat pel president electe, Donald Trump. Els caps de diversos serveis d’intel·ligència van comparèixer en una audiència al Senat per abordar aquests ciberatacs atribuïts a Moscou, i que van tenir com a objectiu ajudar Trump a guanyar els comicis.

El director de la Intel·ligència Nacional (DNI), James Clapper, va subratllar que tenen clar “amb major fermesa” que a l’octubre, quan van divulgar les primeres conclusions, que Rússia va voler interferir en les eleccions no solament amb ciberatacs, sinó amb una estratègia “multifacètica” que va incloure també propaganda, desinformació i notícies falses. Aquesta estratègia d’espionatge rus continua, segons Clapper, qui va afirmar que no havia vist abans cap altre intent “tan agressiu” o directe d’interferir en un procés electoral.

Clapper, el sotssecretari de Defensa per a Intel·ligència, Marcel Lettre, i el director de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA), Mike Rogers, van lliurar una declaració conjunta als senadors en la qual afirmen que Rússia és un “actor cibernètic” que representa una “amenaça important” per al govern i la infraestructura militar, diplomàtica i comercial dels EUA. “Els últims anys hem observat que el Kremlin ha assumit una posició cibernètica més agressiva”, destaquen. “Tan sols funcionaris del més alt rang a Rússia van poder autoritzar els robatoris i revelacions centrats en les eleccions”, agreguen.

Rússia va negar la seva implicació en aquests ciberatacs i Trump va posar en dubte les conclusions dels serveis d’intel·ligència nord-americans. A més, aquest dimecres el futur president va fer l’efecte de posicionar-se del costat del fundador de Wikileaks, Julian Assange, qui va dir que Rússia no és la font dels documents robats que el portal va divulgar durant la campanya per a les eleccions nord-americanes. Wikileaks va publicar correus electrònics de John Podesta, cap de campanya de la candidata demòcrata Hillary Clinton, així com del Comitè Nacional Demòcrata (DNC, secretariat del partit).

“Julian Assange va dir que ‘un nen de 14 anys podria haver hackejat Podesta’. Per què el DNC va ser tan poc acurat? També va dir que els russos no li van donar a ell la informació!”, va tuitejar Trump dimecres. No obstant això, el magnat va negar ahir, també a través d’aquesta xarxa social, estar d’acord amb la versió d’Assange sobre els ciberatacs atribuïts a Rússia i va culpar els mitjans de mentir sobre aquest tema. “Als mitjans deshonestos els agrada dir que estic d’acord amb Julian Assange. Fals. Simplement exposo el que ell exposa”, va declarar.

Revelacions perilloses

Durant l’audiència al Senat, tant Clapper com el director de la NSA van advertir contra el fet de donar “credibilitat” a les paraules d’Assange, algú que en el passat, amb les seves revelacions, “va posar en perill” personal nord-americà.

El president Barack Obama va rebre ahir un informe classificat d’intel·ligència sobre els ciberatacs, mentre que Trump es reunirà avui mateix amb els responsables de la CIA, l’FBI i la DNI per conèixer igualment detalls sobre aquest tema.