eua
Donald Trump treu els Estats Units del tractat econòmic transpacífic
El president signa una ordre per retirar-se de l’acord de lliure comerç entre països d’Amèrica, Àsia i Oceania, un dels principals llegats d’Obama
El president dels Estats Units, Donald Trump, va complir ahir una de les seves principals promeses de campanya, i va signar una ordre per retirar el país de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (TPP), peça clau del llegat comercial del seu antecessor, Barack Obama. Així mateix, també va rubricar altres dues disposicions, contra l’avortament i per congelar la contractació de funcionaris.
Hi havia molta expectació sobre les ordres executives que presentaria Trump en l’inici de la primera setmana completa com a president, després que divendres, el dia de la investidura, en signés una per començar a desmantellar la reforma sanitària d’Obama. “Hem estat parlant sobre això durant molt de temps”, va dir Trump des del despatx oval després de signar l’ordre que notifica la sortida dels EUA del TPP. Una decisió que va qualificar d’una “gran notícia per als treballadors nord-americans”.
El TPP va ser negociat per l’administració Obama, que va fer d’aquest acord una de les prioritats en matèria comercial dins de la seva estratègia per aprofundir els llaços amb la regió d’Àsia-Pacífic. Durant la campanya electoral, tant Trump com la seva rival demòcrata, Hillary Clinton, van mostrar el rebuig al TPP, que mai va ser ratificat pel Congrés nord-americà a causa de l’oposició de molts legisladors, sobretot progressistes.
L’acord, la negociació del qual va suposar més de sis anys de treball, i que va ser signat al començament del 2016 per Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, EUA, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur i Vietnam, està en procés de ratificació als parlaments dels països membres per a l’entrada en vigor. Malgrat la promesa de Trump de treure el país del pacte, alguns dels seus membres han mostrat la disposició a continuar-hi.
A més de la relativa al TPP, Trump va signar ahir una altra ordre executiva que prohibeix l’ús de fons del govern per subvencionar a grups que practiquin o assessorin sobre l’avortament a l’estranger, una política republicana que data de la dècada de 1980 i que Obama havia cancel·lat. Aquesta prohibició, que es coneix com “la política de la ciutat de Mèxic” perquè es va anunciar en una conferència de l’ONU celebrada allà el 1984, va representar una de les pedres angulars de l’agenda social de Ronald Reagan (1981-1989). Trump, que fa uns anys defensava el dret de les dones a decidir sobre l’embaràs, es va ajustar durant la campanya presidencial a l’oposició rotunda a l’avortament dels republicans.
La tercera ordre emesa avui pel mandatari congela les contractacions de funcionaris del govern federal, exceptuant les de les Forces Armades, en línia amb la seva promesa de campanya de reduir el volum de l’Administració.
Baixada “massiva” d’impostos
D’altra banda, i després d’una reunió amb líders empresarials a la Casa Blanca, Trump va avançar que la nova administració té intenció de reduir de forma “massiva” els impostos. Així, el nou president va informar que baixarà les taxes fins al 15% o 20% –enfront del 35% actual– i que reduirà en un 75% la regulació del mercat. Trump va precisar que la reducció de la càrrega impositiva afectarà tant grans companyies com la classe mitjana, al mateix temps que va reiterar que imposarà importants aranzels a aquells que fabriquin fora dels Estats Units.