Juppé rebutja presentar-se i aplana el camí de Fillon a les presidencials

L’exprimer ministre i actual alcalde de Bordeus, Alain Juppé, va negar-se ahir a presentar-se a les eleccions presidencials a França com a solució d’urgència, el que va aplanar el camí de François Fillon, que també es va assegurar el suport unànime de la cúpula del seu partit, Els Republicans.

Així, l’últim capítol de la guerra intestina entre els conservadors va deixar Fillon molt més prop de ser l’aspirant de la dreta en els comicis del 23 d’abril i el 7 de maig, per als quals el termini de presentació de candidatures es tanca la setmana vinent. Al final de la reunió del comitè polític dels Republicans, Gérard Larcher, president del Senat, va anunciar que renovava “per unanimitat el suport a François Fillon, després d’una llarga discussió”. Tot això malgrat la deserció de col·laboradors, a causa de la més que probable imputació judicial de la qual serà objecte Fillon el 15 de març, per un cas de malversació de fons públics en la contractació de la seva dona com a assistent parlamentària.

“Aquest matí, Alain Juppé ha descartat definitivament ser candidat, la qual cosa confirma que no hi havia un pla B”, va afirmar Fillon en una declaració realitzada en l’inici del comitè polític dels Republicans, i difosa per la seva campanya.

Juppé va optar per no recollir el guant d’una part del partit, que li demanava que es presentés per suplir Fillon, i va esgrimir que la seva eventual candidatura no aconseguiria reagrupar el centredreta. Més moderat que Fillon, el discurs del qual s’ha endurit per captar votants de l’extrema dreta, o que l’expresident Nicolas Sarkozy, encara un pes pesant dels Republicans, Juppé tenia, segons els sondejos, bones opcions d’imposar-se als dos favorits: la ultradretana Marine Le Pen i el socioliberal Emmanuel Macron.

Amb rostre compungit i en to lúgubre, Juppé, de 72 anys, va criticar durant la seva declaració des de Bordeus l’“obstinació” de Fillon, que fa un mes i mig, quan va començar a divulgar-se l’escàndol sobre el presumpte lloc de treball fictici de la seva dona, havia promès renunciar si la justícia l’imputava.

L’aspirant de la dreta, a qui l’últim sondeig dona com a eliminat en primera volta amb un 19% d’intenció de vot -lluny de Le Pen i Macron-, es va aferrar al suport dels militants per mantenir la candidatura. Segons Fillon, la manifestació de diumenge al Trocadéro de París, va ser “un gran èxit” tant per la seva “amplitud com per la seva dignitat”. Així, “crec que aquesta manifestació (hi van assistir unes 40.000 persones) confirma la legitimitat que vaig obtenir en les primàries de la dreta i del centre”, va opinar Fillon, qui va guanyar àmpliament per davant de Juppé i de Sarkozy.

Toc d’atenció als dissidents

El candidat va donar a més un toc d’atenció als dissidents i als que tramen per presentar un aspirant alternatiu. “Hem perdut temps en discussions banals, deixant via lliure a l’extrema dreta i als candidats de l’esquerra, que es freguen les mans contemplant la nostra divisió. És hora que fem campanya i reconstruïm una alternativa creïble”, va ressaltar l’aspirant, que va relativitzar l’abandonament de diverses desenes de càr­recs públics implicats en la seva candidatura. És hora de “rectificar” pels que li van girar l’esquena i d’“assenyar-se” per no decebre els electors, va sostenir. Els votants “no perdonaran els que mantenen el verí de la divisió”, va concloure.