Millet confessa els pagaments de Ferrovial a CDC per obra pública

L’expresident del Palau de la Música Catalana Fèlix Millet va acusar ahir CDC de rebre pagaments en metàl·lic de Ferrovial a canvi d’obra pública durant els governs de Jordi Pujol, a través de l’entitat cultural i de la seva fundació afí. En la primera sessió de declaracions dels acusats en el judici del cas Palau, Millet, que fins ara havia negat qualsevol implicació de CDC en l’espoli –uns 30 milions d’euros–, va confessar també haver desviat fons de l’entitat per a despeses particulars, viatges o les noces de les filles, i es va disculpar pel que creu que va ser “una equivocació”.

A preguntes del fiscal anticor­rupció Emilio Sánchez Ulled, va admetre que va servir d’intermediari per al pagament de comissions il·legals de Ferrovial a CDC a canvi de l’adjudicació d’obra pública, operacions que s’emmascaraven a través de “patrocinis” de la constructora. Segons Millet, les comissions il·legals van durar “molts anys”, sense precisar-ne el període, i es lliuraven en mà al mateix edifici del Palau de la Música almenys a l’extresorer de CDC ja mort Carles Torrent, a qui després va succeir Daniel Osácar. L’acusat va dir desconèixer si els càrrecs de CDC, més enllà dels tresorers, estaven al cor­rent dels pagaments de les comissions.

Qui va ser president del Palau de la Música durant tres dècades tampoc va aclarir on van anar a parar els 9,6 milions d’euros saquejats –la majoria en xecs al portador cobrats en finestreta–, escudant-se que ell no portava la comptabilitat de la institució. Millet va reconèixer, en canvi, que les comissions lliurades per Fer­rovial se les repartia amb CDC, que es quedava amb un 2,5%, mentre que els exresponsables del Palau s’enduien l’1,5%: un 1% per a ell i el 0,5% restant per a la seva mà dreta, Jordi Montull.

Millet va revelar que Daniel Osácar –per qui la fiscalia demana set anys i mig de presó– és el “Daniel” que figura a la documentació comissada al Palau vinculada al pagament de comissions il·lícites, encara que va precisar que era Jordi Montull qui tractava amb ell.

També va identificar així el “Daniel” de les anotacions Gemma Montull, filla de l’ex-número dos del Palau, que entre llàgrimes va dedicar gran part de la declaració a detallar la mecànica que se seguia per fer arribar a CDC les comissions de Ferrovial, una trama que segons la seva versió ja estava en marxa quan ella va arribar, el 2003. Segons va afegir, la major part de les sumes que lliurava la constructora com a patrocinis anava a parar a les mans de CDC a través de tres mecanismes: els convenis que l’entitat va signar amb la fundació Trias Fargas –avui Catdem–, afí a CDC, pagaments en efectiu i factures falses per serveis prestats al partit carregades al Palau.

Factures falses

En aquest sentit, Montull va acusar Osácar d’haver lliurat al Palau una sèrie de factures falses perquè aquests poguessin justificar davant Hisenda les comissions en efectiu rebudes de Ferrovial. Va explicar que Osácar va facilitar aquestes factures quan Hisenda va començar a investigar el Palau per la gran quantitat de reintegraments bancaris, la qual cosa va motivar que Millet es dirigís al partit per advertir: “Tenim un problema, doneu-me una solució.” Gemma Montull va negar rotundament haver-se endut un “sol euro” del Palau, després d’assegurar que el “control absolut” l’ostentaven Millet i Montull pare.