Europa reclama mesures al govern per garantir la neutralitat del TC

La comissió de Venècia, un òrgan consultiu del Consell d’Europa, ha analitzat l’última reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional impulsada pel govern de Mariano Rajoy. L’organisme diu que la reforma no contradiu els estàndards europeus, però apunta algunes reserves i crítiques. La comissió alerta que el Constitucional corre el perill de no ser neutral. I hi afegeix que l’Estat hauria de reconsiderar la reforma que permet al TC sancionar i suspendre càrrecs públics perquè posa en dubte que el tribunal sigui “un àrbitre neutral, com a jutge de les lleis”. En aquest sentit, es compara la reforma del TC de Rajoy amb la resta d’atribucions a corts judicials semblants, i es considera que atribuir al tribunal la responsabilitat de fer complir les pròpies sentències i donar-li capacitat penal i sancionadora “és una excepció” a Europa. De fet, amb la reforma, segons la comissió, Espanya està més a prop dels models seguits per països com Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna.

La nota també avança que el Consell d’Europa veu que hi pot haver problemes en la capacitat d’aplicar les “mesures coercitives” als càrrecs públics que desacatin les seves resolucions, ja que la negativa de seguir les decisions pot implicar un “desafiament” al TC i per congruència també a tot el sistema constitucional. Així, demana que es compleixin les garanties de la Convenció Europea dels Drets Humans.

Segons algunes fonts, la comissió ha fet equilibris després de les pressions rebudes pel govern espanyol perquè es rebaixessin les crítiques que els relators independents feien en el seu esbor­rany inicial.

Després de conèixer l’opinió de la comissió, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va celebrar que “per primera vegada Europa planti cara a Espanya”, mentre que el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va remarcar que el Consell d'Europa demana a l’Estat que el TC faci de “Constitucional”.

El Govern espanyol va remetre un informe el passat mes de setembre en el qual, entre altres coses, justificava la reforma del TC per la necessitat de fer executables els possibles acords de suspensió de les seves funcions a autoritats o treballadors públics que incompleixin les seves resolucions. Consideren que actualment hi ha una llacuna legal.