La xifra de morts per l'allau d'aigua i pedres a Colòmbia supera els 230

Els morts per l’allau d’aigua i pedres de la nit de divendres passat a la ciutat colombiana de Mocoa, al sud del país, ascendeixen a 234 i els ferits a 220, segons l’últim informe facilitat ahir per la Creu Roja Colombiana al Canal Institucional. La ciutat colombiana ha estat declarada en estat de calamitat per agilitzar les operacions de rescat i d’ajuda a les víctimes, amb un nombre indeterminat de desapareguts i damnificats.

No es descarta que el nombre de víctimes augmenti, ja que “hi ha molta gent desapareguda”, segons va manifestar el president colombià, Juan Manuel Santos, que va visitar la zona del desastre, un fangar amb pedres gegantines arrossegades pels rius fins al centre mateix d’aquesta ciutat d’uns 45.000 habitants. “Tota la capacitat de l’Estat està desplegada per donar suport a la tasca humanitària i de recerca i rescat”, va escriure Santos al seu Twitter sobre aquesta tragèdia causada per un fort aiguat que va començar la nit de divendres i que va fer desbordar el riu Mocoa i els seus afluents Sangoyaco i mulats.

La tragèdia supera el més recent desastre natural de Colòmbia, el d’una altra allau que va destruir el 18 de maig del 2015 la localitat de Salgar, al departament d’Antioquia, deixant almenys 104 morts. La magnitud de la catàstrofe s’agreuja per l’aïllament d’aquesta zona de Colòmbia, situada a la regió amazònica, a la frontera amb l’Equador, que no té suficients vies d’accés, ja que només es pot arribar a Mocoa per via aèria o per precàries carreteres que la comuniquen després de diverses hores de viatge amb les ciutats de Neiva i Pastura.

Els habitants de Mocoa, acostumats a conviure amb una naturalesa de selva i rius cabalosos, van ser sorpresos per l’inusual aiguat que va treure de la seva llera els tres rius que passen per la ciutat i que, convertits en una riuada d’aigua i pedres, es van dur tot el que van trobar al seu pas.

El president va explicar que va caure prop del 45% de la pluja que normalment cau en un mes, i aquest volum d’aigua “va produir l’allau”.