El País Basc aconsegueix rebaixar la quota i recuperar 1.400 milions

El govern basc va aconseguir ahir un acord amb l’executiu espanyol que fixa la quota basca en 956 milions anuals, 192 menys que el 2016, i que suposa la devolució a Euskadi per part de l’Estat de 1.400 milions pels retards acumulats des del 2007. Aquest acord està relacionat amb el pacte, tancat ahir pel PNB i el govern de Mariano Rajoy, perquè els nacionalistes donin suport als pressupostos generals de l’Estat en la votació d’avui, i que a més de la quota inclou temes com la Y fer­roviària basca, les tarifes elèctriques en la indústria i la millora de la coordinació amb l’Ertzaintza.

L’entesa sobre la quota –que posa fi a “deu anys de desavinences”, en paraules del lehendakari, Iñigo Urkullu”– s’ha produït en un context molt similar al de l’últim acord per a la llei quinquennal sobre la quota, el 2007. El govern central, liderat llavors per José Luis Rodríguez Zapatero, tampoc tenia majoria absoluta a les corts generals i el PNB va condicionar el suport als pressupostos al fet que es renovés la llei.

Des d’aleshores no ha estat possible reeditar la norma per les discrepàncies en la fórmula per calcular la quota. L’acord ni tan sols es va produir quan el 2011 –any que tocava renovar la llei– els socialistes van coincidir al capdavant tant del govern espa­nyol com del basc.

L’actual minoria parlamentària del PP ha afavorit l’acord, signat pel ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, i el conseller basc d’Hisenda i Economia, Pedro Azpiazu, sobre la liquidació de la quota dels últims deu anys i la metodologia per calcular-la a partir d’ara.

Criteris dispars

La quota són els diners que el País Basc paga a l’Estat per les competències no transferides, i la quantia s’estableix mitjançant una llei cada cinc anys. El 2007 es va fixar en 1.525 milions anuals. Fins ara el govern basc ha defensat que des del 2011 havia pagat 1.600 milions de més, i que la quota hauria de rondar els 850 milions anuals. L’estimació a la baixa es justificava pel fet que des del 2011 Euskadi gestiona les polítiques actives d’ocupació, el cost de la qual es fixa en l’acord presentat ahir en 344 milions. Per la seva banda, l’executiu central va incloure en el seu projecte de pressupostos de l’Estat per a aquest any una previsió d’ingressos per la quota de 1.202 milions.

Finalment, l’acord estableix en 956 milions la quota “provisional” que Euskadi aportarà aquest any a les arques de l’Estat –quantitat que serà la referència d’ara endavant– i xifra en 1.400 milions els diners que Madrid li retornarà pels endarreriments. Aquest reintegrament es farà efectiu de forma creixent fins al 2021: un 10% el 2017 i un 15%, 20%, 25% i 30%, respectivament, en exercicis posteriors.