Macron designa primer ministre el conservador Édouard Philippe

Édouard Philippe, que es defineix com un “home de dretes”, i que va ser delfí de l’ex-primer ministre Alain Juppé, va ser escollit ahir pel president francès, Emmanuel Macron, per portar les regnes del seu primer govern, amb la finalitat d’atreure l’electorat conservador. Philippe, de 46 anys, presenta un perfil que el converteix en una mena d’alter ego conservador de Macron, partidari com ell de transcendir les barreres ideològiques tradicionals, i criat en els mateixos vivers de l’elit política pels quals va passar el seu ara cap.

Malgrat que era el gran favorit, la seva designació, prevista per a primera hora del matí, es va retardar hores, la qual cosa va disparar els rumors sobre un eventual desacord entre tots dos. Finalment, el secretari general del Palau de l’Elisi, Alexis Kohler, va fer una fugaç aparició per confirmar el nomenament de Philippe, alcalde de la ciutat portuària de le Havre, a Normandia, i diputat per la formació conservadora Els Republicans.

Encara que no va sorprendre ningú, l’elecció va ser seguida amb gran atenció pels francesos, que la consideren el primer gran indici de quin serà el rumb que vol imprimir Macron al país. Philippe compleix els requisits que el nou president, que va assumir diumenge el càrrec, havia fixat per al cap de govern: havia de tenir experiència parlamentària, però al mateix temps encarnar la renovació.

Amb la designació, a més, Macron s’acosta de manera no dissimulada al votant conservador, després d’haver inclòs en les llistes per a les legislatives de juny diversos diputats socialistes. Una vintena de legisladors del centre i la dreta –entre ells alguna primera figura com l’alcalde de Niça, Christian Estrosi– van reclamar als seus partits, res més conèixer-se la notícia, que responguin a la “mà estesa” pel mandatari.

En una breu compareixença després del traspàs de poders al palau de Matignon, Philippe es va reivindicar com un “home de dretes” enfront del seu predecessor, el socialista Bernard Cazeneuve, a qui va agrair el seu sentit d'Estat, “que constitueix un exemple”. Malgrat les diferències ideològiques entre tots dos, va recordar que coincideixen que “l’interès general ha de guiar el compromís dels càrrecs polítics”.

Philippe també va tenir paraules d’homenatge per al seu mentor, Juppé, qui va acollir amb alegria el seu nomenament, al contrari que el partit Els Republicans. El secretari general dels conservadors, Bernard Accoyer, va marcar distàncies amb el nou primer ministre, en titllar de “decisió individual” la seva entrada al govern de Macron. “Tradicionalment el primer ministre és el cap del partit del president. Philippe ha d'aclarir si dona suport als candidats del partit del president o als nostres”, va indicar Accoyer, abans d’agregar a la xarxa social Twitter que, en acceptar el lloc, “ell mateix se situa fora de la nostra família política”.

Refundar la UE amb Alemanya

D’altra banda, i a poques hores de nomenar Philippe com a primer ministre, Macron va reunir-se Berlín amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, davant la qual va assegurar que la revitalització de l’eix franco-alemany és clau per a una “històrica nova fundació” de la Unió Europa. En la roda de premsa posterior a la trobada, Macron va insistir que “necessitem una refundació” del projecte europeu, recalcant que perquè es produeixi és clau “recompondre la confiança” de la “relació històrica” entre París i Berlín i estrènyer la cooperació del tàndem al capdavant de la UE.

Merkel, de la seva banda, va apostar per una relació “de plena confiança” que generi “una estreta cooperació” per al benestar dels dos països, i va subratllar que “a Alemanya només li pot anar bé quan a una França forta li va bé”.